connectar i desconnectar

Ja vaig dir l'altre dia, que si no podia anar a Tenerife a la platja, a descansar i prendre el sol, la platja vindria aquí.

I no desaprofitaré l'oportunitat.

Acabo de llegir que l'Assumpta també necessitava descansar una mica, que fa uns dies tenia la bateria una mica baixa, i com jo, segons com, aquests dies, també estic igual, doncs cap a la platja.

Si algú més necessita descansar i desconnectar una estona, hi ha tumbones per tothom. Que demà ja és Cap d'Any, i cal tenir les piles carregades.

Assumpta: si t'hi fixes, en aquesta platja, el cel, al vespre, té uns colors especials...

BON ANY NOU A TOTHOM!

il.lusions

No és el que sembla?

És el que sembla?

Jo veig punts negres, i rectangles que es mouen. Si he de creure el que veig, els punts negres existeixen i el moviment també. O no?

Il.lusions, interpretacions, aparences, realitats, errors, percepcions...

Buscant al diccionari "il.lusions" hi ha tres definicions:

-error que fa prendre per realitat una falsa aparença.

-esperança no fonamentada.

-goig que anima els sentiments.

Són les il.lusions una barreja de les tres? En qualsevol cas, una il.lusió òptica és només el que diu la primera definició. Pel que fa a altres tipus d'il.lusions, ja és cosa de cada ú.

Estic espessa avui? O només m'ho sembla?

Es veu que no sóc la única que volia una mica de sol i platja aquests Nadals.

Vaig anar a tres agències de viatges i no hi ha vols per anar a Tenerife. A més, hi ha llista d'espera.

Però mira, no sé si era per consolar-me, veient la meva cara de decepció, però els de les agències em van dir que aquests dies ha estat plovent per allí. Així que res, em quedo aquí, i molt millor.

Total, en aquesta casa, sempre fa sol perquè és estiu tot l'any. Ja vindré aquí si cal.

Espero que passeu tots/es uns dies de festa especials!!!

I Can't Control Myself

Fa uns dies, algú em va parlar d'un tal Pascal Comelade. Vaig sentir curiositat i vaig anar a buscar al youtube. De totes, em va cridar l'atenció una cançó, pel títol: "I Can't Control Myself". Aquesta, perfecta. Vaig decidir entrar-hi...

Ja des del començament em va arrencar un somriure. De moment, molt original. Curiós tot plegat.

I mentre l'escoltava i la mirava: instruments, joguines, vaig pensar en els nadals, el tió, el reis, més joguines, panderetes, me'n vaig recordar de la bateria que li vam regalar al meu cosí quan era molt petit, pels reis. Guitarres. Globus. Música. Creativitat. Nens petits. Grans. Possibilitats. Bon rotllo. Opcions originals. Controlar. Descontrolar. Barreges de tot plegat.

I la mirava i m'agradava, i la música que escoltava també. Així que, aquí us la deixo per si també hi voleu entrar...

I love your blog

La NÚR, des del seu Kalaix de Sastre, m'ha donat aquest premi que em va emocionar, i més encara les paraules amb què l'acompanyava, gràcies!!!

L'he de passar a 5 blocs que llegeixi sempre i que m'agradin molt. I com el premi arriba des d'un bloc creatiu, de treballs manuals, els dos primers els trio també, pensant especialment en la creativitat pel que fa a les manualitats:

Assumpta: que no només fa coses molt boniques amb les mans, sinó que també m'inspira sempre que ho fa.

Carme: que amb els seus dibuixos il.lustra de forma molt bonica les paraules i els sentiments.

Estrip: per unes descripcions que sempre fan emocionar i reflexionar. Aquest, de tots els que nombro és el primer que vaig començar a llegir, i per tant, és un dels meus clàssics.

Cesc: paraules plenes de sensibilitat que inspiren confiança i et fan sentir a gust.

Striper: escrits originals sobre temes que provoquen sensacions d'una forma sensual i divertida.

Xexu: per la sinceritat tan espontània i natural, i una racionalitat que sovint, sembla que surti del cor, i això el fa especial.

... això per a la Núr !!!

M'he perdut?

Un dia li vaig dir a algú: "...no em trobo bé..."

I em va contestar: "doncs busca't millor"

Dubtes

Quan ja saps que les interpretacions que el cor fa no són encertades, comences a interpretar amb el cap. Però el cap t'acaba dient que interpretant, no sempre encertes la realitat.


Llavors ja no saps què fer quan, en realitat, res està clar.

Escapades mentals....

Hi ha coses, que encara que no vulguis, les anticipes.

No perquè tu hi pensis. Sinó perquè t'hi fan pensar.

Un clar exemple d'això són els Nadals.

De sobte, un dia, hi ha llums als carrers. Uns dies més tard, resulta que ja et saps de memòria el número de la loteria que tenen penjat els del forn de pa. I això que aquest any, no pensaves comprar cap número, però si l'has memoritzat, ja no tens escapatòria.

Total, que els Nadals, arriben amb dos mesos d'antelació. I no hi ha escapatòria.

O si... Perquè sempre hi ha l'"escapada mental". Fa uns dies vaig començar a pensar que podria lligar dies de festa i aconseguir pràcticament dues setmanes seguides. Llavors apareix la Índia...

Descartada aquesta opció, et montes una altra pel.lícula (total, com les pel.lícules i les escapades mentals, són gratis, les possibilitats són infinites). I per primer cop en la meva vida em vaig visualitzar en un tipus de viatge que mai havia contemplat. Un, que algú em va dir un cop que era un viatge "cutre d'actitud".

Vaig pensar que per saltar-me els Nadals, i de passada el fred, una altra opció era Tenerife... Un hotel d'aquells a prop del mar. Sol, platja, piscina. La pulsera del tot inclòs. I la única preocupació de posar la tovallola ben aviat pq ningú et prengui la tumbona mentre vas al bufet lliure a menjar. Tot el dia a l'hotel. De la piscina, a la taula i de la taula al llit. Em va semblar un viatge perfecte, senzillament d'"actitud: no penso fer res de res en tot el dia, què bé!".

I ara, que la pel.li-escapada-mental ja arribat al "The end", he de pensar si vaig avui a comprar els regals de nadal. I fer algunes trucades per acabar de concretar el tema dels dinars i sopars, i decidir què faig per cap d'any...

Aix.... l'estiu... el mar...

afinitats

Quan una música t'agrada pot ser per molts motius. Per allò que expressa, pel to, pel ritme, per les sensacions que et desperta, o els sentiments o les emocions. O per les vibracions.

Quan t'agrada un menjar, també pot ser perquè t'agrada l'olor, el gust, la textura. O perquè t'omple i et deixa satisfet.

Si t'agrada una persona, també pot ser perquè et desperta sensacions, emocions, sentiments, o perquè t'omple. O per les vibracions. O perquè hi ha química. O per tot.

O si t'agrada un color, o un arbre, o una flor, o un llibre, o una casa, o una cadira, o una ciutat, o un bloc...

La Índia, és el meu país platònic, això ja ho vaig explicar un dia, en un altre post. És curiós que de vegades, ens agrada allò que no coneixem, ni hem sentit, ni hem tastat, ni hem tingut a prop. Però de totes formes, també et desperta sensacions, o emocions, o et fa vibrar o t'omple o...

No saps exàctament per què, tampoc saps exàctament què hi esperes trobar, o què esperes que passi. Senzillament, t'atreu.

les pel.lícules no són reals

Durant un dinar, vaig tornar a dir, com deia sovint aquells dies, d'això deu fer uns tres anys, que "m'agradaria anar a la Índia un temps".

I algú li va dir a algú altre: "no la deixis marxar, que si se'n va, no tornarà".

Llavors aquella altra persona es va començar a preocupar.

I encara una quarta persona, es va preocupar més encara, pensant que aquella segona frase, tenia un significat molt pitjor del que tenia, ja que ho va relacionar amb la salut.



Així que, tothom, jo inclosa, ens estavem muntant una pel.lícula, i total per no res, perquè al final no vaig anar enlloc.

I ara, potser perquè voldria marxar dels Nadals, torno a pensar en la Índia, i em torno a muntar la meva pròpia pel.lícula. Total, per no res.

mono d'aigua

Fa unes setmanes em vaig donar de baixa de la piscina. Però avui tenia ganes de nedar, i he decidit anar a un altre gimnàs que hi ha al costat de casa, on pots pagar entrades puntuals d'un dia.

Des del moment en què ho penses, vas fent la bossa i ho prepares tot, ja comences a anticipar.

Però quan he arribat allí, m'han dit que ja no podia entrar, que al ser festa tancaven abans.

Xofff.......

Es veu que no només la ment anticipa. El cos també. Tota jo m'he quedat com amb una mena d'estranya sensació...

dies i nits

Hi ha dies, o millor dit, nits, que et despertes no saps a quina hora. De sobte. I no tens molt clar on ets. Vas cap a la porta, però resulta que està en un altre lloc. Desorientació. I quan te’n tornes al llit, sents que, agafar-te al coixí, és com no tocar res. I deixar-te envoltar pel cobrellit, és com si ningú t’abraça. És tot tan fosc, que ho veus tot negre. I la tristesa t’envaeix de tal manera que encara, durant el matí… la portes dins.


Hi ha nits, o millor dit, dies, que et despertes no saps a quina hora. De sobte. Però els puntets de llum que entren a través de la persiana, brillen i et semblen estels. Agafes el mòbil, per veure quina hora és. Les set. Somrius pq, saps que el dia ja es desperta, però encara no t’has de llevar. T’abraces al coixí i et deixes envoltar pels edredons de plomes, que de tan blancs i tan lleugers et semblen núvols. I el matí… es respira millor.

dilluns

durant la primera hora del matí

Trocets de roba, i una flor.

Aquesta història, va començar una nit d'estiu. Aquella nit vaig decidir agafar un llum d'oli i entrar dins la meva ombra... a veure què hi trobava...

Un cop allí, en quedar tot il.luminat vaig poder veure que hi havia coses que jo no deixava sortir a la llum, però que eren molt boniques.

Així que vaig decidir començar a cosir tots els troços de la meva roba, per fer-me un vestit transparent, que quan me'l posés, la llum pogués passar per tot arreu i jo, no fós la barrera que deixa la llum a un costat i crea una ombra a l'altre.

Mai he estat una bona cosidora i la tasca no era pas fàcil... Però de seguida va aparèixer l'Assumpta i, molt amablement, es va oferir a ajudar-me, explicant-me que hi ha una tècnica per cosir troços de roba que es diu Patxwork. I no només em va venir a donar un cop de mà, sinó que a més, em va dedicar un article (com diu ella) sobre el patxwork, que em va arribar al cor!!! (gràcies Assusmpta!).

Li vaig dir que un dia li faria una flor, cosida amb trocets de roba. I el diumenge, des de la caseta del bosc, m'hi vaig posar. Va ser un matí a lo "mujercitas". La meva tieta cosia precísament un cobrellit fent patxwork (ara que sé la feinada que dóna això de cosir, em trec el barret davant tothom que fa algo així!). La meva cosina feia punt de creu. I jo, una mica impacient i desbordada (pq cosir, definitivament, no és lo meu), anava fent la flor com podia. Però va ser divertit anar cosint mentre les muntanyes i els arbres ens miraven des de l'altre costat dels vidres, i nosaltres anavem xerrant i rient.

No ha quedat molt perfecta, i com tota flor, al natural guanya molt pq, a més, la foto està feta amb el mòbil i no llueix molt.... però la intenció és el que compta.... i.... Assumpta, aquí està la floreta feta amb troços de roba!!!:

VOLANT PEL TEMPS

Hi ha dies que voldries poder fer rodar una maneta perquè el temps passés més ràpid, perquè el temps passi volant.

I quan arriba el moment esperat, voldries fer girar la maneta en sentit contrari, perquè el temps passa, volant...

BASTIDA DE BAMBÚ

Fa uns dies l'Assumpta va escriure al seu blog una història sobre el bambú japonés, que em va agradar molt.


A Hong Kong, utilitzen el bambú per fer els andamis de les obres, degut a la seva fortalesa. Aquí en deixo una foto, i un troç de pel.lícula (House of flying daggers) que ja vaig posar fa temps de la qual recordo una persecució volant entre bambús que em va agradar (el troç sencer que nombro no l'he trobat, però aquest, tb té una música que m'agrada).

altells, armaris, barreges

Últimament he hagut de remenar altells i armaris per fer lloc i guardar coses. Es barreja un present que es va fent passant a mesura que el guardes en altells, alhora que et retrobes amb passats llunyans.

Els meus pares van ser els primers en venir a Barcelona, per estudiar. I s'hi van quedar. Uns 10 anys més tard, van arribar els seus respectius germans petits, tb a estudiar. I es van quedar a casa mons pares (algun any, o algun temps).

Així que quan era petita, vivien a casa els tiets joves. A la meva tieta li encantaven els Rollings Stones. I jo, el primer record que tinc d'un disc, i de ballar una cançó, era "Oh Carol", dels Rollings, alternant-ho amb les cançons del Pere Poma, i d'Enrique y Ana.

Per això deu ser que de petita els meu amors platònics, eren el nen de color vermell de "Parchís", i el Mick Jagger.

L'altre dia vaig trobar un altre disc, el Beggars Banquet. I vaig tenir ganes de tornar a escoltar una cançó que m'agradava quan ja era una mica més gran.

ELS-DIES-DE-LA-SET-MANA

DIUMENGE: és el dia del sol (sun-day), i mai millor dit, pq diumenge passat el sol que feia em va deixar passejar per la platja que m'agrada, i disfrutar-la tota. El mar, la sorra fina, el munt de petxines que hi ha a la vora del mar. Tot. Va ser un matí perfecte.


DI-LLUNS: és el dia de la lluna. A mi, m'agraden els dilluns. I aquest, va ser un dia de feina agradable que em va passar volant, com el vent.







DI-MARTS: és el dia de mart, el planeta de la guerra. I per contrarrestar-ne una mica els efectes, vaig anar a veure l'Amma, trobada que presentaven dient "abraçant el món per la pau i l'armonia". I això vaig trobar: pau.



DI-MECRES: el dia de mercuri. No sé quin significat té. Ho buscaré.


DI-JOUS: júpiter. Tampoc en sé el significat. Va ser un bon dia. El millor, la nit. Era nit de lluna plena.




DI-VENDRES: venus, el planeta de l'amor. Bon dia per descansar mirant una pel.li. I tenint en compte el planeta, potser trio "In the mood for love" ("Deseando amar"). Sé que la tinc per casa, si la trobo, em posaré a veure-la.





...i DIS-SABTE: saturn. Però això és demà, i el futur no el sé. Qui sap si demà em despertarà la pluja, o el vent, o el sol, o la música dels veïns de baix. Qui sap. De moment vaig a mirar una pel.li que tb recordo perquè la música és bonica.

dos somnis de mar

Hi ha persones que recorden, una nit, que van tenir un malson.

Jo, fa un munt d'anys (tants, que ja no recordo des de quan) quan somio (dormint) un mar o una platja, sempre hi apareixen taurons. No sé per què. Sovint, ja no són ni els protagonistes del somni, però hi són.

És una merda, perquè tant que m'agrada la platja, i el mar, quan em banyo (desperta) no puc entrar gaire endins, perquè m'agafa por.

La veritat és que els somnis amb taurons, els oblido. Tampoc en tinc gaire sovint (per sort).

En canvi, recordo perfèctament les vegades que he somiat una platja i no hi havia taurons. Això, en molts anys, m'ha passat dos cops. Són dos somnis que m'agrada recordar, perquè em van fer sentir molt feliç.

En el primer l'aigua era d'un blau fosc, el cel, de color rosat, i al mar hi havia unes balenes. Era un mar preciós, i em va relaxar molt. En el segon, la platja també era molt bonica, era una platja de pedres, feia vent, jo volava. I després, algú m'abraçava. I estar dins d'aquella abraçada em feia tan feliç... Vaig voler-me adormir molts cops pensant en aquell somni per si hi podia tornar, per poder saber qui era la persona que m'abraçava, però mai ho he sabut.

PIANO I AIGUA

Avui, m'he despertat d'una forma del tot diferent. Un parell de sacsejades a la persiana m'han despertat de cop. Dubtava si era la pluja que queia amb força. Però de seguida he notat que era el vent, que bufava tan fort que semblava que volgués entrar per la finestra tancada.

M'he tapat una mica més, tot i que no feia fred. I de seguida he escoltat que la pluja tornava a fer la seva aparició i sí que devia caure amb força. Era impossible seguir dormint.

Quan el vent i la pluja et vénen a despertar d'una forma tan intensa tens la impressió que l'aire i l'aigua et criden. I ho fan tan fort que no et pots negar. Així que he decidit que aquest matí, aniria a la piscina. I encara una mica mandrosa, ja he tingut ganes, un altre cop, de sortir del llit.

Mentre preparava la bossa ha telefonat el meu germà, i m'ha dit que l'esperés, que s'apuntava. Tot i que confesso que a la piscina, m'agrada anar-hi sola, al meu aire, m'ha fet il.lusió que vingués. Em sembla que era el primer cop que hi anavem junts. Ha sigut divertit.

Ja es va acabant un cap de setmana plujós que pensava que seria més avorrit, i al final, no ha estat mal. I demà di-lluns. A mi és un dia que m'agrada. Potser perquè és el dia de la lluna.

Però encara no s'ha acabat el dia. Encara tinc una altra pel.li per mirar. Una, on la protagonista, no recordo per què, deixa de parlar. I s'expressa amb un piano. Recordo imatges d'una platja, de pluja, d'aigua, d'emocions, de música. És la pel.lícula perfecta per avui. Potser si jo, sabés tocar el piano i no pogués parlar. I hagués d'expressar platja i pluja i aigua, i emocions callades, i desig i necessitat i ganes de nedar o volar... faria servir aquesta cançó:

Lost in Translation. Chocolat

Aquest matí m'ha despertat la música. Era la dels veïns de baix.

Entre la persinana semblava que entrava llum de sol. No sentia la pluja. Devia fer bon dia?

No sabia quina hora era, però encara no tenia ganes de llevar-me. I m'he quedat escoltant la música.

M'ha fet gràcia. Els veïns devien tenir la néta a casa. Sonava "tres pometes té el pomer" i altres cançons que recordava de quan era petita. I he recordat matins de fa molts anys. Quan em despertava l'olor de xocolata que ens feia la iaia. Mmmmm....

He pensat en aquest cap de setmana que es despertava sense cap cosa interessant a fer. Si un diumenge plujós pot ser molt avorrit. Un cap de setmana amb dos dies de festa, pot arribar a ser el doble d'avorrit. Calia un plà d'emergència urgent.

Total, que encara des del llit he decidit que avui, aniria a la pastisseria on la meva iaia ens comparva la nata quan erem petits. I per endolcir una mica els dies, em faria xocolata amb nata. I buscaria al vídeo-club una pel.lícula on recordo que la xocolata era protagonista. I de passada, potser n'agafaria un parell més. D'aquelles que recordes especialment per la música.

I au, ja he tingut ganes d'aixecar-me del llit...

"Lost in Translation" (More than this)

a través del vidre

Avui, a les18h, des de la feina, he mirat una estona el carrer, a través del vidre. Què fosc era. Just una hora abans, havia plogut molt i tot estava moll. Però ja no plovia. Feia molt de vent. El carrer no tenia pràcticament cap llum, i es podia veure la llum ataronjada que desprenia el bar del davant. Unes quantes persones prenien algo tranquil.lament. I de sobte, un dels parassols que tenen a les taules de fora (no sé per què el tenen encara), que era enorme, ha sortit volant. Els de dintre no ho veien.

He tingut uns segons d'aquells d'avís ofegat, que et porta a aixecar-te corrents per advertir algú que no et pot ni sentir ni veure. Una mica inquietant. Però de seguida ha tornat a aparèixer dins el meu camp de visió el parassol enorme, arrossegat per algú que l'havia agafat i feia senyals als de dintre.

De seguida ha sortit el cambrer i tot solucionat. I jo, des de la feina, seguia mirant el bar. És un lloc curiós un bar vist des de fora. Han canviat d'amos fa poc. Ara hi ha un matrimoni jove. Tenen un noiet molt jove que els ajuda. L'altre dia, no hi tenien ningú, i el noiet, amb una paella, feia com si jugués a tennis. I s'hi va estar una bona estona. Curiós.

Encara no hi he anat mai, pq jo no esmorzo a la feina, ni paro per fer cafè ni res. I en tot cas, si puc, baixo i em compro algo de berenar per les tardes al forn del costat. A veure si algun dia baixo al bar i els sento la veu als protagonistes d'aquestes imatges que contemplo algun dia, en algun moment que miro a través del vidre.

música, silenci

en un blog silenciós, escolto música en silenci.

la lletra de les cançons m'és igual. M'agraden. Parlen només els sentiments i les emocions. La música.

EL CEL I LA TERRA

De vegades, tens la sensació d’estar en un lloc, on tot pesa menys. És com estar dins d’una abraçada. No et cal pensar en res. Tot és bonic. Els colors són suaus. La música és dolceta i t’acaricia. El silenci et relaxa. Respires. Et deixes anar. Pots flotar.

Però és un lloc que saps que no és real. Si vols seguir allí, no et pots moure gens. L’únic moviment que pots fer dins aquella abraçada, és una carícia. O abraçar-te una miqueta més fort. I seguir allí. Perquè si fas un pas. Si et mous una mica, en qualsevol direcció. Travesses els núvols. I caus.

... De totes formes. No passa res.

Caminar per la vida és molt millor. Si un dia caus, et tornes a aixecar. I et pots moure amb llibertat.

... I si t’hi fixes, i vas amb els ulls oberts... tocant de peus a terra també pots veure estels. I, fins i tot, els núvols. I el cel (encara que sigui un cel gris, també és un cel bonic si el veus així).