De vegades, tens la sensació d’estar en un lloc, on tot pesa menys. És com estar dins d’una abraçada. No et cal pensar en res. Tot és bonic. Els colors són suaus. La música és dolceta i t’acaricia. El silenci et relaxa. Respires. Et deixes anar. Pots flotar.
Però és un lloc que saps que no és real. Si vols seguir allí, no et pots moure gens. L’únic moviment que pots fer dins aquella abraçada, és una carícia. O abraçar-te una miqueta més fort. I seguir allí. Perquè si fas un pas. Si et mous una mica, en qualsevol direcció. Travesses els núvols. I caus.
... De totes formes. No passa res.
Caminar per la vida és molt millor. Si un dia caus, et tornes a aixecar. I et pots moure amb llibertat.
... I si t’hi fixes, i vas amb els ulls oberts... tocant de peus a terra també pots veure estels. I, fins i tot, els núvols. I el cel (encara que sigui un cel gris, també és un cel bonic si el veus així).
Però és un lloc que saps que no és real. Si vols seguir allí, no et pots moure gens. L’únic moviment que pots fer dins aquella abraçada, és una carícia. O abraçar-te una miqueta més fort. I seguir allí. Perquè si fas un pas. Si et mous una mica, en qualsevol direcció. Travesses els núvols. I caus.
... De totes formes. No passa res.
Caminar per la vida és molt millor. Si un dia caus, et tornes a aixecar. I et pots moure amb llibertat.
... I si t’hi fixes, i vas amb els ulls oberts... tocant de peus a terra també pots veure estels. I, fins i tot, els núvols. I el cel (encara que sigui un cel gris, també és un cel bonic si el veus així).
9 comentaris:
És un escrit preciós... però ara que he llegit el primer (el que està a sobre d'aquest) no sé com l'he d'interpretar, Robeta!
Tu mateixa ho dius... viure és caure i aixecar-se (i això t'ho diu una que ha caigut moltes vegades i, com ha pogut, s'ha tornat a aixecar... moltes vegades amb ajuda) El cel sempre és bonic, si no té núvols, perquè és blau i clar i amb núvols... uff... què he de dir jo que m'agraden tant!! :-)
Molts petons!!
Ostres noia!! Puc utilitzar les teves paraules com a bàlsam en els moments de foscor? És increïblement esperançador, tendre i preciós aquest escrit! M'ha encantat, de veritat. Plas,plas,plas!!!
un petonet
A vegades las paraules que escrivim son com un balsam guaridor.
ASSUMPTA: ho has interpretat molt bé. Qualsevol interpretació és bona si tu la veus així. A mi m'agrada molt estar als núvols (i els que tu fotografies són molt bonics!!). Però tocar de peus a terra i anar fent per la vida, amunt i avall, és genial! :-)))
IRUNA: gràcies!!! ja porto una estona llegint comentaris.... i....puc arrepentir-me d'haver dit que marxo????.... Guarda't el bàlsam si creus que et pot ser d'ajuda algun dia, em fa molt contenta que em digus això!! :-)***
STRIPER: sí, hi ha coses que només escriure-les o pensar-les, ja són balsàmiques :-))
Hola Robadestiu,
Amb aixó que dius dels núvols et diré la de cops que dalt d'un avió m'haguès agradat sortir a correr, a saltar-hi i deixar-me caure.
Es un sommi, i també un desig.
Una abraçada
HORABAIXA: Buaaaa!!! sí! quan veus el cel plè d'aquests núvols que sembla que et puguin aguantar flotant, vénen ganes de sortir i posar-se a córrer i saltar!
Per si de cas, un espai permanent entre el cel i la terra, era per ara m'aniria bé...
ZEL: quedem-nos doncs en un espai entre el cel i la terra, i sempre podem fer passejades, amunt i avall. Una abraçada :-)
The history of observations of Mars is marked by the oppositions of Mars, when the planet is closest to Earth and hence is most easily visible, which occur every couple of years. Even more notable are the perihelic oppositions of Mars which occur every 15 or 17 years, and are distinguished because Mars is close to perihelion, making it even closer to Earth.
local movers in nyc
Music On Hold Player
Publica un comentari a l'entrada