Avui, a les18h, des de la feina, he mirat una estona el carrer, a través del vidre. Què fosc era. Just una hora abans, havia plogut molt i tot estava moll. Però ja no plovia. Feia molt de vent. El carrer no tenia pràcticament cap llum, i es podia veure la llum ataronjada que desprenia el bar del davant. Unes quantes persones prenien algo tranquil.lament. I de sobte, un dels parassols que tenen a les taules de fora (no sé per què el tenen encara), que era enorme, ha sortit volant. Els de dintre no ho veien.
He tingut uns segons d'aquells d'avís ofegat, que et porta a aixecar-te corrents per advertir algú que no et pot ni sentir ni veure. Una mica inquietant. Però de seguida ha tornat a aparèixer dins el meu camp de visió el parassol enorme, arrossegat per algú que l'havia agafat i feia senyals als de dintre.
De seguida ha sortit el cambrer i tot solucionat. I jo, des de la feina, seguia mirant el bar. És un lloc curiós un bar vist des de fora. Han canviat d'amos fa poc. Ara hi ha un matrimoni jove. Tenen un noiet molt jove que els ajuda. L'altre dia, no hi tenien ningú, i el noiet, amb una paella, feia com si jugués a tennis. I s'hi va estar una bona estona. Curiós.
Encara no hi he anat mai, pq jo no esmorzo a la feina, ni paro per fer cafè ni res. I en tot cas, si puc, baixo i em compro algo de berenar per les tardes al forn del costat. A veure si algun dia baixo al bar i els sento la veu als protagonistes d'aquestes imatges que contemplo algun dia, en algun moment que miro a través del vidre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Veig que t'agrada observar el que pasa al teu voltant a mi també.
l'avorriment striper, o en tot cas, des de la feina... els petits moments de desconnexió, que aprofito per connectar amb el món exterior :-)
jo no m'ho creia, però diuen que hi ha vida, fora d'aquí...
petons i llepades vitals!
GATOT_X: això diuen oi...? ... ens ho haurem de creure.
Jo ahir tenia la sensació que la vida que hi ha a l'altre cantó dels vidres em queda tan lluny que no em poden ni veure ni sentir. Aquest cap de setmana volia haver anat a passar la nit a un lloc, encara que fós sola, però no hi havia habitacions lliures. Així que em sembla que m'hauré de quedar mirrant la vida a través del vidre o les pantalles. De moment em sembla que me'n vaig al vídeo-club a veure si està obert i si més no, podré anar alternant pantalles...
Una abraçada una mica avorrida, però encara amb certa vitalitat!
i amb el solet que fa... potser l'elevanda estaria contenta d'arrebossar-se de sorra i aigua de mar... :)
GATOT: l'Elevanda, estaria encantada si pogués anar a la platja! qualsevol dia d'aquests hi anem, que amb ella tot és més que possible! :-)
Hola Robadestiu,
Creia que ara estaves a l'altre cantó. Estic ocntenta d'haver-te trobat.
Ves un dia a aquesta cafeteria, com pots no baixar a estirar les cames? a trencar una mica el ritme?
No tens curiositat?
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada