Últimament he hagut de remenar altells i armaris per fer lloc i guardar coses. Es barreja un present que es va fent passant a mesura que el guardes en altells, alhora que et retrobes amb passats llunyans.
Els meus pares van ser els primers en venir a Barcelona, per estudiar. I s'hi van quedar. Uns 10 anys més tard, van arribar els seus respectius germans petits, tb a estudiar. I es van quedar a casa mons pares (algun any, o algun temps).
Així que quan era petita, vivien a casa els tiets joves. A la meva tieta li encantaven els Rollings Stones. I jo, el primer record que tinc d'un disc, i de ballar una cançó, era "Oh Carol", dels Rollings, alternant-ho amb les cançons del Pere Poma, i d'Enrique y Ana.
Per això deu ser que de petita els meu amors platònics, eren el nen de color vermell de "Parchís", i el Mick Jagger.
L'altre dia vaig trobar un altre disc, el Beggars Banquet. I vaig tenir ganes de tornar a escoltar una cançó que m'agradava quan ja era una mica més gran.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
bon video ah les coses que a vegades es troben i ens porten tants records.
Jo el record que tinc de les primeres cançons de quan era petita conegudes a través dels grans són Another break in the wall, de Pink Floyd, per mon pare, i Thriller, d'en Michael Jackson, per les meves cosines més grans.
Tot i això, també m'agradava la fitxa vermella del parxís... i tants i tants d'altres! ;)
Jo tinc un germà gran que em porta set anys i de petita em vaig enamorar de les simfonies de Beethoven que sentia a través de la seva porta tancada. I a més a més també m'agradaven moltes altres músiques lleugeres... massa llarga la llista per, a posar-la aquí.
Mare meva quins records eh... amors platònics de temsp llunyans que va bé recordar :)
Jo recordo a Pau Casals... jeje Suposo que tothom té la seva pròpia banda sonora del passat oi?
I les olors? a mi em passa molt amb les olors, quan canvia el temps, la temperatura de l'ambient i la olor que acompanya a cada nova estació... em transporta!!!
una abraçada!
STRIPER: sí, rementant pel passat sempre es troben records. És xula la cançó oi?
NÚR: les cançons que dius tb em porten records. A tu tb el de color vermell? ;-)
CARME: Beethoven a través de la porta, i et vas enamorar de les simfonies? un amor platònic sense cos, però amb bones vibracions, no?
CESC: sempre fa gràcia recordar amors platònics, i els primers són com entranyables :-)
IRUNA: segur que tothom té la seva pròpia banda sonora del passat. És veritat... les olors dels canvis de temps...ens transporten! Una abraçada :-)
aquests altells, son com la màquina del temps que encara no s'ha inventat!
Segur que també hi ha futur, encara que no sigui tant evident!
Bona definició!. I sí, tb hi ha futur, pq qui li hauria d'haver dit al disc, el divendres, o fa 8 anys, que en un futur, seria mig protagonista d'un post (ell que es pensava que no tenia futur allí dins ficat).
Jajajajaja quins dos amors platònics més diferents :-))
Jo era de Beatles no de Rollings :-P
El meu amor platònic era Migueli :-)) (futbolista del Barça, clar jajaja) i si en faig un post?? (Ostres!! estic aprenent a parlar com vosaltres!! ja no he dit "article" he dit "post")
ASSUMPTA: jo d'adolescent tb em vaig fer dels Beatles... (sshhhhhht... que no ho senti en Mick...)
Sí!!! fes-ne un post!!
Publica un comentari a l'entrada