dimecres, 17 de desembre del 2008

Dubtes

Quan ja saps que les interpretacions que el cor fa no són encertades, comences a interpretar amb el cap. Però el cap t'acaba dient que interpretant, no sempre encertes la realitat.


Llavors ja no saps què fer quan, en realitat, res està clar.


14 comentaris:

Striper ha dit...

Dilema classic fer el que vols o el que creus que tens que fer..

estrip ha dit...

preguntar potser!
hi ha persones però, que tenen sempre la sensibilitat d'interpretar bé allò que veuen o senten.

Assumpta ha dit...

El que has de fer llavors és donar-te un repos, un descans i intentar no interpretar res... i, després, tornar a començar :-)

De totes formes, jo no crec que tu estiguis molt llunyana de saber interpretar els fets que t'envolten, eh?

rits ha dit...

Ais, no sé què dir-te, ... t'entenc perfectament,... em passa tan sovint....

descansa el cap, potser ho veus més clar.

ànims!!!

iruNa ha dit...

Potser seria qüestió de fer una interpretació conjunta entre el cor i el cap no? Sí... suposo que això seria el millor, però... com es fa?

Anònim ha dit...

pots tenir tants dubtes que no te'ls planteges... que complicat tot plegat...

Sergi ha dit...

Jo tendeixo a començar a interpretar amb el cap, i normalment arribes a més conclusions que fent-ho amb el cor. Però potser vius menys.

Carme Rosanas ha dit...

Potser més que interpretar, el cap hauria d'analitzar la relaitat tal com és. Sense gaires interpretacions.

Quan no veus re s clar, la opció de donar-te temps que diu l'Assumpta també em sembla molt vàlida.

Carme Rosanas ha dit...

Potser més que interpretar, el cap hauria d'analitzar la relaitat tal com és. Sense gaires interpretacions.

Quan no veus re s clar, la opció de donar-te temps que diu l'Assumpta també em sembla molt vàlida.

robadestiu ha dit...

STRIPER: sí, un dilema tan antic, ja podria tenir una resposta estàndar per sortir del pas...

ESTRIP: sí, però i si no ets d'aquest tipus de persones, i la pregunta te la fas a tu mateix, com trobar la resposta?

ASSUMPTA: gràcies per la confiança... però sí que hi estic lluny. Potser com tu dius, el temps ja portarà les respostes, mentrestant, intentar no interpretar.

RITS: si descanso el cap, començo a sentir el cor... vols dir que em donarà una resposta objectiva? Gràcies pels ànims :-)

iruNa: la resposta conjunta, com es fa? Aquesta és la gran pregunta!

CESC: els dubtes, ho compliquen tot...

XEXU: però les coses del cor, també les interpretes amb el cap? Bé, segurament arribes a conclusions més racionals. Ser racional també és una forma de vida, no crec que sigui menys que qualsevol altra.

CARME: és difícil analitzar amb el cap, quan també tenim emocions pel mig. Sí que és bona l'opció de deixar passar el temps, normalent arriba un dia que el cap i el cor es posen d'acord i tot es veu clar.

estrip ha dit...

doncs com ja ha dit algú, reposant.... i jo afegeixo i potser la resposta et trobarà a tu!

robadestiu ha dit...

ESTRIP: vinga doncs, me'n vaig a dormir i a veure si m'arriba la resposta ni que sigui en somnis. Bona nit :-)

Núr ha dit...

Aquí hi ha un error de redacció important a la primera frase. Més val que diguis "Quan dubtes que les interpretacions que el cor fa no són encertades". El cor no s'equivoca o l'encerta, senzillament interpreta a partir d'una realitat mitjançant sentiments. Qui decideix si la interpretació és bona o dolenta és la raó. I aquí hi ha el problema! Quan és que hem de deixar entrar la raó en les nostres interpretacions del cor?

robadestiu ha dit...

NÚR: ....mmmmm.... no acabo d'estar del tot d'acord. El cor, és jústament tan subjectiu... que sovint interpreta les coses com ell voldria que fóssin, i quan la realitat li explica com són... s'havia equivocat! Llavors jo crec que la raó és una gran aliada i una gran ajuda per posar les coses al seu lloc i fer-li entendre al cor, que encara que s'hagi equivocat, tampoc passa res!

Segur que en aquests casos, la raó tb li fa una abraçada al cor i tot es veu molt millor :-)