Des del moment en què ho penses, vas fent la bossa i ho prepares tot, ja comences a anticipar.
Però quan he arribat allí, m'han dit que ja no podia entrar, que al ser festa tancaven abans.
Xofff.......
Es veu que no només la ment anticipa. El cos també. Tota jo m'he quedat com amb una mena d'estranya sensació...
8 comentaris:
Això deu ser perquè no havia de ser xiqueta... ara ho saps que un altre dia hi pots anar més aviat i endinsar-te entre l'aigua :)
Catxis quant portes una cosa de cap i al final no pot ser sempre, fustra.
doncs una banyera plena de sabó i aigua calenta.
No puc evitar dir-ho, la foto... és un autèntic mono d'aigua!
Bé, fora conyes, és cert que això passa. Quan tenim tan coll avall una cosa, no hi ha manera, si ens falla, ens quedem estranys, potser com si ho haguéssim fet, però sense la gratificació, sense endorfines.
Oh!! aquestes coses empipen molt... però no passa res, demà és un altre dia!! :-)
No cal que esperis mesos, ni tan sols setmanes per anar-hi... en poques hores hi pots ser!! :-))
Smuaaaaaaaaaaac
A recuperar la banyada perduda, tan aviat com puguis!
Un petonàs.
CESC: sí, ara ja tinc els horaris :-)
STRIPER: sí que frustra...
ESTRIP: molt bona opció també!
XEXU: com si ho haguéssim fet, però sense endorfines... curiosa afirmació. Ara em fas pensanr si era això.
ASSUMPTA: i tant, com ho saps! smuacccc!
CARME: n'he anat a buscar una altra tan aviat com que pogut :-)***
Jejejeje lògic, era lògic :-))))
Publica un comentari a l'entrada