
Un cop allí, en quedar tot il.luminat vaig poder veure que hi havia coses que jo no deixava sortir a la llum, però que eren molt boniques.
Així que vaig decidir començar a cosir tots els troços de la meva roba, per fer-me un vestit transparent, que quan me'l posés, la llum pogués passar per tot arreu i jo, no fós la barrera que deixa la llum a un costat i crea una ombra a l'altre.


Li vaig dir que un dia li faria una flor, cosida amb trocets de roba. I el diumenge, des de la caseta del bosc, m'hi vaig posar. Va ser un matí a lo "mujercitas". La meva tieta cosia precísament un cobrellit fent patxwork (ara que sé la feinada que dóna això de cosir, em trec el barret davant tothom que fa algo així!). La meva cosina feia punt de creu. I jo, una mica impacient i desbordada (pq cosir, definitivament, no és lo meu), anava fent la flor com podia. Però va ser divertit anar cosint mentre les muntanyes i els arbres ens miraven des de l'altre costat dels vidres, i nosaltres anavem xerrant i rient.
No ha quedat molt perfecta, i com tota flor, al natural guanya molt pq, a més, la foto està feta amb el mòbil i no llueix molt.... però la intenció és el que compta.... i.... Assumpta, aquí està la floreta feta amb troços de roba!!!:
