Canvis, vent i moviment

En un llibre que parla sobre l'Ayurveda (l'antiga medecina tradicional de la Índia), llegeixo que segons la forma de fer les coses, la forma de ser, la constitució, etc., hi ha tres tipus de persones: els vata, els pita i els kafa. Malgrat tots tenim una mica de cada, una de les tres tipologies predomina en cada un de nosaltres, i ens caracteritza.

De seguida m'identifico amb Vata, en general, però també com a blocaire. I de fet, sense conèixer les persones que hi ha darrera els blocs que llegeixo, puc intuir que alguns, pels seus blocs, també són vata, o si més no, "blocaires Vata".

Vata representa el moviment. L'aire, l'èter. I els vata acostumen a ser persones lleugeres, primes. Mogudes, ens costa estar quiets. Algo etèries, disperses i subtils. Som ràpids, en general. Utilitzant un cotxe com a metàfora, vata seria la bateria, la xispa, allò que posa les coses en marxa i les fa moure. Som imaginatius, creatius. Ens agrada començar les coses, però de seguida trobem una altra cosa que ens desperta interès i ens costa mantenir-nos molt de temps amb el mateix. Tenim tendència a canviar.

Tot i que a mi m'agrada mantenir les persones que estimo i que m'agraden, al llarg del temps, potser per això tot i els canvis també m'agrada seguir els mateixos blocs i blocaires al llarg del temps. Pel que fa als meus blocs, m'agrada moure'm, anar amunt i avall, fer canvis, crear, obrir, canviar, tancar, tornar. I de vegades intento fer un esforç i no canviar tant aquí al bloc, però... sóc vata...

Ja fa temps que torno a sentir l'impuls del vent, que sempre porta canvis i moviments, no sé on em portarà això, però en qualsevol cas, i amb el vostre permís, vagi on vagi, si és que m'acabo movent, us vindré a buscar.

Una abraçada!

moments de tot

és curiós com en un bloc, de vegades parles de les coses més profundes que et surten del cor, gairebé com si el cor escrivís sol, i inclús expresses allò que sovint no dius a gairebé ningú, perquè són sentiments que creus molt íntims. I altres vegades, la cosa menys important que t'ha passat aquell dia, allò que tampoc expliques a ningú, perquè és com una "parida" (i ja sé que això de parida és molt relatiu), doncs allò mateix tb tens ganes d'explicar-ho al bloc.

el món dels blocs és un lloc on qualsevol cosa, de la més gran a la més petita es pot convertir en algo interessant i les coses petites es fan grans, i de vegades les grans si són dolentes, es poden fer una mica més petites, i si són bones, encara creixen més, només pel fet de compartir-les.

avui he escrit un post i l'he esborrat, coses que tb tenen els blocs. Però és que de sobte he pensat, "quina parida", i ja sé que no calia esborrar, però mira, va com va. Últimament m'agrada voltar pels blocs, per llegir, de vegades en silenci, de vegades no, i escric menys, però això també va a èpoques. En qualsevol cas, m'agrada tenir un raconet, un petit món, on sé que puc anar escrivint, i esborrant si ho necessito fer, i compartint, al meu ritme, tranquil.lament.

moments

Envoltada d'una boira que no em deixava veure molt més enllà. Sota una intensa pluja que a estones queia en forma de petites boles de gel que em picaven fort per tot el cos. Un parell o tres de llamps, inquietants. Xopa de cap a peus, mirant el terra procurant no relliscar. En algun moment vaig alçar la vista i una mirada tranquil.la em va fer sentir segura.

Un somriure compartit sota la pluja, i per damunt de tot, feliç.

secrets en 45 r.p.m

quan era petita, algún cop, escrivia el nom del nen que m'agradava, en un paperet, i l'amagava en un dels enormes i vells llibres que tenia el meu pare al despatx. Secrets amagats entre llibres. Avui, he trobat un parell d'aquests llibres, i he passat les pàgines per veure si encara hi havia algun paperet.

també he trobat la funda del primer disc que tinc consciència d'haver escoltat a la vida, quan encara no devia ni saber escriure, "Twist and Shout", dels Beatles, un vinil de 45 r.p.m, de l'any 63. I una de les quatre cançons del disc, també amaga, o desvetlla, un secret. Però el secret, en tot cas, segueix sent el nom.