Hi ha persones que recorden, una nit, que van tenir un malson.
Jo, fa un munt d'anys (tants, que ja no recordo des de quan) quan somio (dormint) un mar o una platja, sempre hi apareixen taurons. No sé per què. Sovint, ja no són ni els protagonistes del somni, però hi són.
És una merda, perquè tant que m'agrada la platja, i el mar, quan em banyo (desperta) no puc entrar gaire endins, perquè m'agafa por.
La veritat és que els somnis amb taurons, els oblido. Tampoc en tinc gaire sovint (per sort).
En canvi, recordo perfèctament les vegades que he somiat una platja i no hi havia taurons. Això, en molts anys, m'ha passat dos cops. Són dos somnis que m'agrada recordar, perquè em van fer sentir molt feliç.
En el primer l'aigua era d'un blau fosc, el cel, de color rosat, i al mar hi havia unes balenes. Era un mar preciós, i em va relaxar molt. En el segon, la platja també era molt bonica, era una platja de pedres, feia vent, jo volava. I després, algú m'abraçava. I estar dins d'aquella abraçada em feia tan feliç... Vaig voler-me adormir molts cops pensant en aquell somni per si hi podia tornar, per poder saber qui era la persona que m'abraçava, però mai ho he sabut.
14 comentaris:
Ostres, aquest segon somni és preciós :-)
Jo abans també somiava moltes vegades que podia volar... no era tan bonic com el teu, més abans era curiós, perquè volava baixet, no m'aixecava gaire... era com si anés caminant i, de cop, amb una cama em donava impuls, feia un salt i m'estirava, quedava horitzontal i volava... a un parell de metres de terra (bé, ja he dit que no era tan maco com el teu jeje... però es repetia vàries vegades, eh?) i sempre era per la ciutat (Barcelona) típics carrers de ciutat i jo anava "transitant" per allí... per anar on volgúes...
Sí, definitivament, més maco el teu :-))
Fvaig fer un post sobre somnis fa poquet hialgu també va dir que somiava amb taurons. El segon somni molt bonic.
el primer somni, millor oblidem-lo jeje. El segon, tot i que és salat, és molt i molt dolç, ple de tendresa amb aquesta abraçada. Et deixa mmmm....
tant de bo trobis aquesta abraçada en una platja real i de somni alhora.
bon cap de setmana!
ais!!! espero que arribis a descobrir qui t'abraça!
salutacions!
potser el que has d'esbrinar del segon somni no és qui t'abraça sinó cercar aquesta abraçada en tots aquells que coneixes i t'estimes...
crec que notar l'essència de l'abraçada és el més important...
segur que era un àngel...
En els meus somnis de mar, sempre em desapareixia un fill, menjat per l'aigua...més val no pensar-hi...
Que estranys que són els somnis i com ens poden afectar oi... jo espero somiar amb blaus aquesta nit...
ASSUMPTA: no! tots els somnis de volar són macos. El teu ho és! volaves per Barcelona? quina enveja!! Aquest segon somni meu, volava amb un paraigua de fusta que algú em regalava, i crec que aquella nit va néixer la idea de la bruixoleta voladora. Ara ja no somies que voles?
STRIPER: que no fós doncs, que volant pel teu blog el dia que parlaves dels somnis, es despertés aquest segon que explico ;-)
INSTINTS: és veritat, salat, dolç i tendre :-)***
ESTRIP: tant de bo sigui com dius! bon cap de setmana :-))
RITS: jo també! Salutacins i benvinguda!
MAR: notar l'essència de les abraçades...què bonic. Un àngel?...no feia pinta... però és clar, tampoc n'he vist mai cap... potser sí que ho era. Petonets :-)**
ZEL: així tu tb has tingut malsons amb el mar? millor no pensar-hi. Una abraçada, especialment carinyosa, per a tu :-)**
CESC: és curiós com ens afecten els somnis... Ara mateix és molt tard, ja passa de la una, així que d'aquí un moment me'n vaig a dormir, i tb espero somiar blaus :-)
El més positiu és que recordis perfectament els somnis sense taurons... moltes vegades tendim a recordar només lo negatiu, allò que ens ha frapat i ens ha fet sentir malament.
Queda't amb aquests records... res es pot repetir en aquesta vida, ni tant sols els somnis. Però saps? segur que en vindran molts altres de millors!!!
una abraçada guapa!
Hola Robadestiu,
Sovint hi han sommnis que ens deixen un regust...........
Que tindrá que no els podem reprendre.
Saps que pensaria jo ?, que descubriràs qui será. I no será només un sommni.
Que tinguis dolços somnis
IRUNA: és que en el meu cas, tenir un somni de mar, sense taurons, és tot un esdeveniment, que em dóna molt bon rotllo i són tan pocs, que els recordo. Espero que vinguin somnis millors sí. De moment (toco fusta), des de que vaig somiar l'últim mar, no he tornat a somiar amb taurons, ja és algo. Una abraçada! :-)
HORABAIXA: sí, això mateix, aquest últim que dic em va deixar un regust boníssim i és una llàstima no poder-los rependre (sempre queda reviure'ls).
Tu creus que ho descobriré? ja veurem doncs, pq tinc tres o quatre dades que sí que recordo i cal complir els requisits, llavors seria un somni que encerta el futur i això seria massa! :-).
Dolços somnis per tu també! :-)***
Un dia faré un post de la meva platja... i estic pensant que m'agradaria escriure'l a mitges amb tu! Si et sembla bé, et mantindré informada!
NÚR: em sembla bé! un escrit a mitges! què xulo! Ja em diràs :-)
Publica un comentari a l'entrada