dissabte, 16 de maig del 2009

més enllà de les aparences

en llegir l'anterior post, una persona em va explicar la seva experiència en conèixer un grup de persones que no podien sentir. Eren sordes. Però parlar sí que podien, el que passa és que no és fàcil parlar quan no pots sentir. Per això no parlaven, però no eren mudes. Feien servir el llenguatge dels sords. Sovint l'anomenem el llenguatge dels sord-muts, i amb això afegim una discapacitat (la mudesa) a persones que no la tenen.

quan jo vaig veure el vídeo de la Koko, em va cridar l'atenció que es guardés les seves emocions i les exterioritzés quan va quedar-se sola. Abans i després de poder expressar i viure la seva tristesa en solitari, la va comunicar amb paraules, amb el llenguatge que havia aprés. Potser si no hagués aprés el llenguatge dels símbols i si ningú l'hagués filmat quan es va quedar sola, ara podriem pensar que la Koko no tenia emocions. Això també pot passar amb persones més introvertides.

no sempre és fàcil comunicar, o expressar, no sempre és fàcil parlar, de vegades no surten les paraules, segons com no expressem el que sentim davant els altres. Però cal tenir present que hi ha moltes coses que hi són, que existeixen, encara que ens costi expressar. Com en aquests casos, la veu, els sons, o les emocions. Jutjar només pel que veiem, ens pot fer caure en errors, i segurament basar el nostre coneixement en la famosa frase "jo només crec el que veig", ens pot fer equivocar molt. De vegades cal saber "veure" més enllà del que "veiem", si volem, realment, conèixer.

18 comentaris:

Les Coses són com Som ha dit...

totalment d'acord amb tu. No és fàcil parlar quan no surt, quan hi ha alguna cosa que ho bloqueja, però potser expressem que necessitem ajuda, amb el cos parlem moltíssim, falta que l'altre ho vulgui i ho sàpiga interpretar. Bon post!!!

Sergi ha dit...

Molt bona reflexió. Sembla que valorem més les persones que saben expressar-nos el seu estat, demostrar-nos com se senten, i potser només és que saben com fer-ho. Sóc conscient de que alguna gent passa dels altres perquè s'amaguen rere cuirasses o barreres de protecció i amaguen els sentiments. A mi m'agrada mirar sempre més enllà, i rere persones més esquerpes o tímides pots trobar gent meravellosa amb uns sentiments que posen en ridícul al millor comunicador. Però tot i així, no sempre és fàcil. També conec gent que amaga totalment els seus sentiments, que no hi ha manera que es mostrin febles, ni es concedeixen moments de demostrar el que senten. Això m'entristeix, tots els esforços són inútils, no es pot aconseguir si no volen. I saps que l'altra persona pot estar patint, però no t'ho farà saber mai. És trist, et sents totalment impotent. I el pitjor és que no saps com se sent l'altre.

Anònim ha dit...

Aquest tema m'és proper, el conec, el sento... de vegades amb mancances sabem valorar més, sentir més, espavilar-nos més...

Striper ha dit...

A vegades una manca fa que ens sapuigemesxpresar molt millor amb la resta.

Carme Rosanas ha dit...

M'has fet recordar el Petit Príncep. "Només hi veiem bé amb el cor. L'esencial és invisible per als ulls"

gatot ha dit...

quan es "pateix" alguna discapacitat física en algun grau, en alguna mesura -si n'hi ha- no en solem ser conscients fins a trobar la incomprensió aliena...

amb les discapacitats emocionals, em temo que el procés és semblant... únics, personals i intransferibles...

ningú es pot posar a la pell d'un altre... però podem provar d'estar receptius i, quan podem i ens deixen, acompanyar...

bona nit i els millors desitjos, robadestiu!

estrip ha dit...

molt bona reflexió, i a més m'agradaria afegir que crec que pot ser ser bo passar per totes les fases possibles.

robadestiu ha dit...

INSTINS: el cos parla moltíssim, és veritat, i sovint és una gran ajuda, tant per qui espressa com per qui "escolta". Cal voler entendre, i intentar interpretar, tot és provar-ho :-)

XEXU: hi ha persones a qui costa moltíssim obrir-se i expressar el que senten, els motius poden ser mil, pq ho prefereixen, pq no s'atreveixen, pq es bloquegen, etc., i de vegades per por a no agradar, acabem amagant algunes de les millors parts de nosaltres mateixos sense ni sospitar-ho. No és fàcil tot plegat. I pel que dius al final, de persones que pateixen i no ho treuen fora, però hi ha alguna cosa que ens ho fa notar, és el que comentes, que ho saps que pateix, doncs potser no cal que ens ho diguin, alguna cosa potser podem fer, encara que no tinguem clar si encertem. Una abraçada!

CESC: tb és un tema proper per a mi, moltes vegades em costa obrir-me. I és veritat, allò que ens falta, ens ajuda a valorar el que ens manca i ens pot fer espavilar. Potser no tot lo dolent, és tan dolent...

STRIPER: hi ha tantes formes per comunicar i entendre'ns... i quan costa expressar-se d'una forma, segurament en desenvolupem d'altres que potser inclús diuen molt millor el que volem, tens raó.

CARME: bona frase. Tu m'has fet recordar el "Petit Príncep" a mi:-). És un llibre que me van regalar quan era molt petita i durant anys no passava de les primeres pàgines. Quan per fi, el vaig llegir, em va agradar molt. Potser era el moment adequat. Segurament, de vegades només cal esperar una mica el moment...

GATOT: doncs mira, has explicat una molt bona forma d'entendre les "discapacitats". Pq és veritat que potser no en som conscients fins que ens n'adonem que els altres no ens entenen, i aquí se li podria donar la volta a tot plegat i pensar que són els altres qui no tenen la capacitat d'entendre'ns tal com som. Segurament valdria més la pena posar l'accent a les "capacitats" reals o potencials que tenim per expressar i entendre, de la forma que sigui, i no centrar-nos tant en les "discapacitats". I acompanyar, intentar entendre, i estar receptius... sempre es pot provar, és clar que sí. Bona nit i tb bons desitjos per a tu :-))

ESTRIP: gràcies, i tb per l'aportació, totes les aportacions són sempre benvingudes. Segur que és bo no descartar possibilitats :-)

Assumpta ha dit...

Ep!!

Menys mal que sempre repasso!! M'havia passat per alt aquest article tan interessant.

No tan sols les persones clarament tímides i/o introvertides poden tenir "problemes" per expressar els seus sentiments, a vegades persones aparentment molt extrovertides, obertes, ho son només fins a una capa superficial i, després els hi costa moltíssim parlar de coses veritablement importants...

Tu ho dius, no sempre és fàcil parlar, poder dir el que veritablement vols dir...

robadestiu ha dit...

ASSUMPTA: això que dius està molt bé, pq tendim a identificar a les persones més extrovertides amb les que més fàcilment s'obren i expressen tot allò que tenen dins, però realment per sota de la capa més superficial, no sabem quantes més n'hi ha, i n'hi pot haver de molt profundes i tancades en les persones més extrovertides. Bona obervació, i de fet, ser bons observadors segur que ens ajuda a anar una mica més enllà a l'hora de conèixer algú. Petonets :-)***

rits ha dit...

Molt bon post!
M'hi he sentit molt reflectida!

Sap molt de greu les persones que només veuen el primer, el més superficial de les persones. Xq es poden perdre grans persones.

Tot i així que als que ens costa molt expressar-nos, deixar anar les emocions, hem de fer un exercici constant per treballar-ho, un aprenentatge, xq quan es comparteix el que se sent, s'allibera i tan si és bo com negatiu, és molt més lleuger i agradable.

això tampoc vol dir que els introvertits hagin d'explicar-ho tot. tampoc seria natural.

una abraçada ben forta!

Anònim ha dit...

Bodybuilding 101Free Vectors
"New missile, nuclear technologies will be put in place," Putin warned. Moscow would be obliged to "put in place new strike forces ... against the new threats created along our borders."

His comments followed those of President Dmitry Medvedev on Tuesday when he used his annual state of the nation address to threaten a new arms race if Nato went ahead with the proposed missile shield without Russia.

Anònim ha dit...

hotel in dublinOn Hold Messages
Officials in President Bashar al-Assad’s government are clinging to the narrative they are besieged by a foreign plot, not confronted by a true popular uprising.

Anònim ha dit...

concentrated noni juicefield sales recruitment
Gingrich is drawing more than twice as much support as Romney among men and those who identify themselves as conservative, the Times reported. He receives three times more support than Romney from evangelical Christians. Romney receives more support from voters who call themselves moderate.

Read more on Newsmax.com: Iowa Poll: Gingrich Best Prepared for President
Important: Do You Support Pres. Obama's Re-Election? Vote Here Now!

Anònim ha dit...

computer repair marylandhow to make websites
Republicans who opposed the creation of the agency prevented Democrats from advancing the nomination of Richard Cordray, in a challenge to one of the administration’s main responses to the financial crisis.

Anònim ha dit...

commercial wind powerMLS Toronto
A coherent vision for federal education policy starts not by micromanaging schools, but by focusing on the four functions Washington alone can perform.

Anònim ha dit...

übersetzungsbüro PortugiesischSalt Lake City Motorcycle Accident Attorneys
Prime Minister David Cameron seemingly sacrificed Britain’s place in Europe to preserve the pre-eminence of the City, London’s financial district.

Anònim ha dit...

Lil Wayne mixtapessealey tools
The Obama administration is wrestling with a decision about whether to turn Ali Musa Daqduq over to the Iraqi government or to find a way to take him with the military as it withdraws.