no sempre veig les coses clares
pràcticament mai la boira n'és la responsable
no tinc clar què és exactament allò que emboira la meva visió interior
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Arxiu del blog
-
►
2008
(24)
- ► de desembre (13)
- ► de novembre (8)
- ► de setembre (1)
7 comentaris:
Mai ho sabem pero a vegades cal posar-se unes ulleres antiboira.
I quantes vegades ens hem vist així, no sabem què és però ho vivim així i no ho veiem gens clar...
Quan hi ha boira, no podem córrer, hem de ser prudents i vigilar molt abans de donar cad a pas o d e prémer l'accelerador. Amb la boira interior pootser és el mateix, no prendre grans decisions, caminar poc a poc, i mentre esperem... podem parlar-ne o escriure per intentar saber el lloc de cada cosa.
Una persona que pensa, medita, reflexiona i busca com tu, segur que aviat aconseguirà escampar aquesta boira interior, ja veuràs
ais, quants dies em llevo amb aquesta boira!!!!!
tard o d'hora acaba sortint el sol, xò!!! haurem de seguir confiant que així sigui!!
Ei, em declaro del club dels emboirats, de totes totes. De vegades, interiorment, no hi veig tres en un burro. En canvi, conservo encara bona vista (exterior), per sort.
STRIPER: qui inventi les ulleres anti-boira interior es farà d'or, segur!
CESC: exacte, no ho veiem gens clar, però aixó ho veiem i ho vivim...
CARME: m'ha encantat el que has dit. Sigui quin sigiu el motiu de la boira, sempre miraré de recordar aquestes paraules. Gràcies :-)***
ASSUMPTA: i com diu la Carme, he pogut parlar-ho i sovint els altres ens ajuden molt a que escampi la boira. Petonets i gràcies pel que m'has dit :-)***
RITS: aquesta boira és com una mena de nus interior que ho fa tot una mica borrós oi? Però com tu dius, sempre acaba sortint el sol, només cal esperar una mica. Una abraçada!
XEXU: doncs jo com tu, del club dels emboirats, però amb la vista exterior conservada. Toco fusta! :-))
Publica un comentari a l'entrada