Llavors ja no saps què fer quan, en realitat, res està clar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Arxiu del blog
-
▼
2008
(24)
- ▼ de desembre (13)
- ► de novembre (8)
- ► de setembre (1)
14 comentaris:
Dilema classic fer el que vols o el que creus que tens que fer..
preguntar potser!
hi ha persones però, que tenen sempre la sensibilitat d'interpretar bé allò que veuen o senten.
El que has de fer llavors és donar-te un repos, un descans i intentar no interpretar res... i, després, tornar a començar :-)
De totes formes, jo no crec que tu estiguis molt llunyana de saber interpretar els fets que t'envolten, eh?
Ais, no sé què dir-te, ... t'entenc perfectament,... em passa tan sovint....
descansa el cap, potser ho veus més clar.
ànims!!!
Potser seria qüestió de fer una interpretació conjunta entre el cor i el cap no? Sí... suposo que això seria el millor, però... com es fa?
pots tenir tants dubtes que no te'ls planteges... que complicat tot plegat...
Jo tendeixo a començar a interpretar amb el cap, i normalment arribes a més conclusions que fent-ho amb el cor. Però potser vius menys.
Potser més que interpretar, el cap hauria d'analitzar la relaitat tal com és. Sense gaires interpretacions.
Quan no veus re s clar, la opció de donar-te temps que diu l'Assumpta també em sembla molt vàlida.
Potser més que interpretar, el cap hauria d'analitzar la relaitat tal com és. Sense gaires interpretacions.
Quan no veus re s clar, la opció de donar-te temps que diu l'Assumpta també em sembla molt vàlida.
STRIPER: sí, un dilema tan antic, ja podria tenir una resposta estàndar per sortir del pas...
ESTRIP: sí, però i si no ets d'aquest tipus de persones, i la pregunta te la fas a tu mateix, com trobar la resposta?
ASSUMPTA: gràcies per la confiança... però sí que hi estic lluny. Potser com tu dius, el temps ja portarà les respostes, mentrestant, intentar no interpretar.
RITS: si descanso el cap, començo a sentir el cor... vols dir que em donarà una resposta objectiva? Gràcies pels ànims :-)
iruNa: la resposta conjunta, com es fa? Aquesta és la gran pregunta!
CESC: els dubtes, ho compliquen tot...
XEXU: però les coses del cor, també les interpretes amb el cap? Bé, segurament arribes a conclusions més racionals. Ser racional també és una forma de vida, no crec que sigui menys que qualsevol altra.
CARME: és difícil analitzar amb el cap, quan també tenim emocions pel mig. Sí que és bona l'opció de deixar passar el temps, normalent arriba un dia que el cap i el cor es posen d'acord i tot es veu clar.
doncs com ja ha dit algú, reposant.... i jo afegeixo i potser la resposta et trobarà a tu!
ESTRIP: vinga doncs, me'n vaig a dormir i a veure si m'arriba la resposta ni que sigui en somnis. Bona nit :-)
Aquí hi ha un error de redacció important a la primera frase. Més val que diguis "Quan dubtes que les interpretacions que el cor fa no són encertades". El cor no s'equivoca o l'encerta, senzillament interpreta a partir d'una realitat mitjançant sentiments. Qui decideix si la interpretació és bona o dolenta és la raó. I aquí hi ha el problema! Quan és que hem de deixar entrar la raó en les nostres interpretacions del cor?
NÚR: ....mmmmm.... no acabo d'estar del tot d'acord. El cor, és jústament tan subjectiu... que sovint interpreta les coses com ell voldria que fóssin, i quan la realitat li explica com són... s'havia equivocat! Llavors jo crec que la raó és una gran aliada i una gran ajuda per posar les coses al seu lloc i fer-li entendre al cor, que encara que s'hagi equivocat, tampoc passa res!
Segur que en aquests casos, la raó tb li fa una abraçada al cor i tot es veu molt millor :-)
Publica un comentari a l'entrada