dissabte, 13 de desembre del 2008

Escapades mentals....

Hi ha coses, que encara que no vulguis, les anticipes.

No perquè tu hi pensis. Sinó perquè t'hi fan pensar.

Un clar exemple d'això són els Nadals.

De sobte, un dia, hi ha llums als carrers. Uns dies més tard, resulta que ja et saps de memòria el número de la loteria que tenen penjat els del forn de pa. I això que aquest any, no pensaves comprar cap número, però si l'has memoritzat, ja no tens escapatòria.

Total, que els Nadals, arriben amb dos mesos d'antelació. I no hi ha escapatòria.

O si... Perquè sempre hi ha l'"escapada mental". Fa uns dies vaig començar a pensar que podria lligar dies de festa i aconseguir pràcticament dues setmanes seguides. Llavors apareix la Índia...

Descartada aquesta opció, et montes una altra pel.lícula (total, com les pel.lícules i les escapades mentals, són gratis, les possibilitats són infinites). I per primer cop en la meva vida em vaig visualitzar en un tipus de viatge que mai havia contemplat. Un, que algú em va dir un cop que era un viatge "cutre d'actitud".

Vaig pensar que per saltar-me els Nadals, i de passada el fred, una altra opció era Tenerife... Un hotel d'aquells a prop del mar. Sol, platja, piscina. La pulsera del tot inclòs. I la única preocupació de posar la tovallola ben aviat pq ningú et prengui la tumbona mentre vas al bufet lliure a menjar. Tot el dia a l'hotel. De la piscina, a la taula i de la taula al llit. Em va semblar un viatge perfecte, senzillament d'"actitud: no penso fer res de res en tot el dia, què bé!".

I ara, que la pel.li-escapada-mental ja arribat al "The end", he de pensar si vaig avui a comprar els regals de nadal. I fer algunes trucades per acabar de concretar el tema dels dinars i sopars, i decidir què faig per cap d'any...

Aix.... l'estiu... el mar...



13 comentaris:

Striper ha dit...

Tu ho enllesteixes avui jo encara moltes coses pendents.

Sergi ha dit...

Em penso que això ho fem molts, de fer escapades mentals. És una cosa bona. Potser saps que no ho faràs, però quin mal hi ha en imaginar-t'ho?

Això sí, de tant en tant s'ha de mirar de materialitzar-ne alguna d'escapada, i que deixi de ser mental per tornar-se real.

Assumpta ha dit...

I jo que ja m'havia cregut que havies decidit fer-ho de veritat!! :-))

Però prendre el sol al desembre no sé si m'agradaria pas a mi, eh? Què faria amb les meves bufandes i gorres? ;-)

Carme Rosanas ha dit...

Les escapades mentals són genials, i per a mi són una preparació (mental, és clar) per a fer-ne alguna de real, algun dia.

robadestiu ha dit...

STRIPER: he intentat enllestir-ho avui.... i no he estat la única. Ja no recordava que no s'ha d'anar al centre de barcelona un dissabte a la tarda quan falta tant poc pels nadals... quina gentada!!!

XEXU: Les escapades mentals són fantàstiques. Ahir va ser genial estar a la feina i estirada en una tumbona prenent el sol amb un mojito a la mà... tot a la vegada!
...miro de materialitzar-ne tantes com puc, m'encanta viatjar! :-)

ASSUMPTA: les bufandes i les gorres: a la maleta, que en aquests hotels d'"estiu" posen l'aire condicionat a tota castanya! ;-).
Havia pensat fer-ho, de veritat. Però només va durar una estona. En el fons, els nadals tampoc em desagraden tant. Petonets :-)***

CARME: tens raó, la majoria d'"escapades" reals, comencen amb una "escapada mental". Una de les coses bones que tenen els viatges és començar-los a anticipar i anar-los disfrutant abans de ser-hi. Una abraçada :-))

Anònim ha dit...

Saps? jo encara m'estic escapant del Nadal, però m'atraparà aviat, mentrestant? m'escaparé igual...

Núr ha dit...

Diuen que a l'hivern l'aigua del mar és més calenta que a l'estiu! Vols dir que no t'hi vols repensar?

Jo tinc clar que aquest Nadal passo de família (i mira que sóc molt familiar i mai no he volgut passar un Nadal fora de casa), prò aquest anys els tinc massa inflats com per aguantar segons quines coses... i l'any passat en vaig tenir més que prou!

El meu Nadal consistirà a cosir i passejar pel carrer mentre la gent és a casa seva! Com deu ser el centre de Barcelona el dia de Nadal a l'hora de dinar? hum! Podré passejar per la Rambla tranquil·lament sense tot de gent-perduda, altrament coneguts com a turistes? Potser jo també estic començant a escapar-me mentalment... les Rambles buides? ha!

Les escapades mentals són bones perquè potser t'arreglen un dia gris si penses en una cosa que t'agrada de veritat. És una manera de ser positiva i treure un somriure sense "atacar" el problema real, que de vegades sembla que costi més. Jo ho faig de tant en tant, un cop al dia segur! hehehe

Prò com han dit, val la pena fer-ne realiat alguna de tant en tant. Petonets, bunika!

Anònim ha dit...

Ei!

Que si et vols escapar del Nadal o del què sigui, casa meva no és Tenerife (no tinc mar i de fet fot un fred que pela últimament) però pot ser un racó on amagar-te si ho vols... jo no li diré a ningú... I podem penjar un poster a la pared amb imatges de platges del paradís i fer-nos mojitos amb la calefacció a tota pastilla escoltant el Bobby ;]
(per películes les meves!)

I per cert... tu i jo tenim una escapada pendent... no et pensis que me n'oblido,jo!

:***

Bona setmana!

M

Núr ha dit...

Nineta, si fas una escapadeta al kalaix hi trobaràs una coseta!

robadestiu ha dit...

CESC: tu també?... L'important és que quan algo ens atrapa si no ens agrada és bo saber que sempre hi ha una forma o altra de lliurar-nos-en!... (ni que sigui mentalment)

NÚR: no és que et vulgui espatllar l'escapada, però fés-te a la idea que possiblement, inclús el dia de nadal, les rambles estaran plenes de gent! i sobretot: turistes!. Si hi vas, explica'm què tal s'hi estava, que serà curiós.
I per cert: la teva decissió pel que fa als nadals, em sembla molt i molt bé. Ja fa temps que ets tot un referent per a mi!


M.: jajaja! doncs no és mala idea fer una escapada a casa teva mirant un pòster d'un paradís i amb uns mojitos a la mà... Les risses estan assegurades!
....ara, no sé per què, m'ha vingut al cap aquella nit que haviem d'estudiar i la pantalla de la tele, apagada, ens cridava!
...en qüestió d'escapades, tot és possible.
I sí, en tenim una de pendent... Tenerife no et fa el pes?
:-)*******

robadestiu ha dit...

NÚR: ja ho he trobat!!! quina il.lusió. Les teves paraules, emocionen... Gràcies!!! :-)*** ♥

rits ha dit...

realment cal que s'acabi la pel·lícula? no la pots continuar??
continua pensant en el viatge. si és el que et ve de gust de fer. atreveix-te (i sé que ho dic jo que no m'atreveixo a trencar en res!!! ais.....)

a mi tb m'han arribat els nadals abans d'hora. però els estic portant una mica millor, els vaig situant!

ànims

robadestiu ha dit...

RITS: si t'he de dir la veritat, la pel.lícula continua, pq els nadals són molt llargs, jo considero que duren fins que s'acabin els reis. I ara ja he passat a la fase II, de l'escapada mental que és començar a compartir-la amb algú, i sembla que d'entrada, la idea no li ha desagradat. Qui sap, encara es farà realitat. I sinó, haurà sigut divertit mentre hagi durat.

Me n'alegro que hagis aconseguit situar els nadals. Això està molt bé!

gràcies i una abraçada :-))