Durant un dinar, vaig tornar a dir, com deia sovint aquells dies, d'això deu fer uns tres anys, que "m'agradaria anar a la Índia un temps".
I algú li va dir a algú altre: "no la deixis marxar, que si se'n va, no tornarà".
Llavors aquella altra persona es va començar a preocupar.
I encara una quarta persona, es va preocupar més encara, pensant que aquella segona frase, tenia un significat molt pitjor del que tenia, ja que ho va relacionar amb la salut.
Així que, tothom, jo inclosa, ens estavem muntant una pel.lícula, i total per no res, perquè al final no vaig anar enlloc.
I ara, potser perquè voldria marxar dels Nadals, torno a pensar en la Índia, i em torno a muntar la meva pròpia pel.lícula. Total, per no res.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Jo no sé per què no hi pots anar a l'India, si per qüestió de calers (com seria el meu cas), per la feina, per altres compromisos (els que siguin)
Però potser allò que creus que podries trobar tan lluny també ho tens ben aprop... i seria la teva India particular...
I, qui sap, potser algun dia pots fer realitat el somni :-))
marxar per fugir, no porta enlloc. ara, marxar per descobrir noves coses, ja és una altra cosa.
i diuen que a l'índia és el lloc per trobar-se a un mateix.
tard o d'hora faràs la teva pel·lícula realitat. segur. tot és començar-la a rodar.
Sempre hi ha un dia en què tot s'acaba complint...
Amb el poc temps que fa que et conec, i si m'ho permets, et diré que hauries d'anar estalviant, perquè trobo que no hi ha una altra persona que necessiti tant visitar aquell país. Ja no per una temporada, ni per quedar-t'hi (amb la frase del post jo he entès que no tornaries perquè no voldries tornar si hi vas), ni que sigui per una setmaneta o dues de vacances. Estic segur que et canviaria la vida. Ja vas fent un raconet?
De segur que el desig es fara realitat, anims.
ASSUMPTA: quan explico que vull anar a la Índia, molta gent em diu que allò que hi vull anar a buscar, ho puc trobar aquí. I jo, estic segura que és així.
De fet, aquest cop, sé que no hi aniré, pq tot i que m'agradaria saltar-me una mica els Nadals, tb m'agrada quedar-me i estar amb la meva gent.
De totes formes, la Índia, de tant en tant em crida, i estic segura que és un somni que un dia es farà realitat :-)))
RITS: fa molts anys que vull anar a la Índia, però tampoc tinc pressa. De tant en tant en tinc més ganes, però si no és el moment, puc esperar. I segurament, si un dia hi vaig, el més gran descobriment serà saber que no cal anar enlloc per trobar-se a un mateix. I de moment, vaig escrivint els guions de la pel.lícula, que tb és distret. Petonets :-)**
CESC: n'estic segura! :-))
XEXU: m'has calat ràpid eh? Porto des dels 11 anys (aprox) sabent que un dia hi aniré. Ja no em ve d'un temps més d'espera. I mira, si pogués triar, m'agradaria anar-hi com a mínim, un mes. Però això és complicat, em falta temps... n'estalviaré, tb! :-)
STRIPER: si, quan es desitja molt algo, s'acostuma a fer realitat. a hores d'ara ja estic més animada. Gràcies :-)
Vaig llegir un dia que si somiem una cosa és perquè som capaços de fer-la, que només cal posar-nos-hi. Si no és aquest any, serà el que ve o l'altre, no hi ha pressa, però c rec que no s'han d'arraconar els somnis.
CARME: tens raó, els somnis no s'han d'arraconar. Si somiem el que som capaços de fer... jo a la Índia hi aniré segur! és veritat, no hi ha pressa :-))
Jo tinc tres llocs als que dic que sempre aniré. El més antic, i que d'altra banda fa temps que està adormit, és Mèxic. Tota la cultura maia m'havia atret moltíssim, prò el somni ja no és somni, sinó record d'un desig. El segon, i també força antic i força obvi, és les illes Galápagos, tot i que m'han dit que és molt car i que hi ha força restriccions, tampoc no ho tinc clar perquè no me n'he informat. I l'altre és Papua Nova Guinea i Austràlia, el més recent.
D'una banda et diré que ara que tens ganes d'anar-hi, hi vagis. Si esperes massa potser perds l'interès i ja no hi aniràs, o preferiràs anar a altres llocs, com em va passar a mi amb Mèxic. O potser et torna a venir el desig. Vés a saber!
De l'altra, et puc dir que viatjar a un lloc que fa temps que esperes veure, del qual has llegit informació i en saps coses (història, cultura, etc.) pot ser una sensació de felicitat aclaparadora. Potser si algun dia vaig a Mèxic, encara que tingui el somni adormit, m'omplirà aquesta felicitat que comento i recordarà els desitjos de l'adolescència...
El que vull dir és que pensar en un viatge que representi molt per a tu, sigui en l'àmbit que sigui, sempre ha de ser positiu; no has de pensar que no hi pots anar pels motius que sigui, ni que són una manera de fugir d'alguna cosa. Viatjar sempre és meravellós i els mals moments que puguis passar durant un viatge es converteixen en anècdotes divertidíssimes a la tornada.
Pel que fa als Nadals, jo em quedo al meu piset de 30 m2, soleta, per no haver de fugir si torno a casa... Farem flors de patxwork i practicarem el poc ganxet que m'ha ensenyat ma germana! Si vols, podeu passar un dia l'Elevanda i tu a fer un te i a menjar una mica de torronet. :)
Una abraçada, preciosa!
NÚR: primer de tot: sí !!! que bé! l'Elevanda i jo vindrem a fer-te una visita aquests Nadals! :-))))
Ei, els teus països platònics són molt xulos! Sobretot, si hi vas, fes moltes fotos, pren moltes notes, i explica'ns-ho tot quan tornis!
Pel que fa a la Índia... porto volent anar-hi des dels 11 o 12 anys... i no se'm passa! Al diari que esvrivia als 15 anys ja en tinc proves per escrit de que era un dels meus propòsits.
Jo, a la Índia, em sembla que més que un viatge "típic" hi vull trobar, no sé com dir-ho... l'ànima del país. I això em sembla que ja ho capto des d'aquí. Molta gent em diu que aquesta mena d'"espiritualitat" que hi vull trobar, tampoc és tanta i que segurament em decepcionaré... en el fons, tot dependrà de mi i dels ulls amb que ho miri tot.
Sigui com sigui, és com tu dius, fins i tot els mals mooments, a la llarga s'acaben convertint en anècdotes divertides, o curioses, si més no.
Una abraçada ben forta :-)****
Publica un comentari a l'entrada