durant la primera hora del matí
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Arxiu del blog
-
▼
2008
(24)
- ▼ de desembre (13)
- ► de novembre (8)
- ► de setembre (1)
15 comentaris:
I els somriures de darrera hora de la tarda?
Segur que a lña nit somiaras amb coses bonicas.
diuen que en una sola gota hi pot existir tot un univers!
petons i llepades salades!
Que bonic! Tota la primera hora del matí perquè caigui la gota de rosada o la llàgrima de l'Elevanda...
Que va passar las egona hora?
T'envio uns quants petonets embolcallats amb unes gotes ben rodones.
Durant la primera hora del matí estaves trista?
Ara és dimarts, Robeta...
Fes una abraçada a l'Elevanda i aneu a fer un passeig, dona... ja veuras com les dos tornareu amb un somriure :-)
Jo també te'n deixo una d'abraçada... ben fortaaaaa!!!
XEXU: em quedo amb els somriures de darrera hora de la tarda, molt millor :-)
STRIPER: no ho recordo, però segur que ho van ser. Aquest matí, la primera hora ha estat bonica :-)
GATOT: el meu tiet, quan erem petits i ploravem, portava un gotet per guardar les llàgrimes (i fer-nos riure). Era un got plè d'universos... Una abraçada!
CARME: potser durant la segona hora l'Elevanda va embolicar la gota i la guarda amb els teus petons! Gràcies :-)***
ASSUMPTA: ara és dimarts. Hem anat a passejar, ja somriem. Una altra abraçada ben forta per a tu, de part de les dues!!
Ja som dimarts oi?
llàgrimes com perles, de llum, brillants i de colors... :)
me n'alegro que a la tarda hi hagués somriures, prò! :)
i dimecres al matí?
segur que continues brillant!
CESC: i dimecres... i amb una mica de sort, d'aquí poc, primavera. Tinc ganes que passi l'hivern.
NÚR: serà qüestió de buscar una mica de llum i de colors. Gràcies :-)***
ESTRIP: dimecres al matí... no sé si brillo molt...dec ser una mica com la lluna, brillo més aviat per la nit :-)
I ha arribat el dijous... com s'ha despertat avui el dia?
Tot i la connotació trista de les gotes, les fotografies són precioses. A vegades també hi podem trobar tendresa en la melancolia no? La qüestió és no estancar-s'hi, però els dies passen i mil situacions quotidianes ens ajuden a posar altres colors als nostres matins!
una abraçada guapa!
iruNa: avui el dia s'ha despertat molt millor. Tens raó, l'important és no estancar-s'hi i buscar colors que alegrin els matins. Una abraçada :-))
Hem anat passant els dies i tot ha millorat, oi? :-))
Robeta...
Aix que arribo tard com sempre... i se m'escapa una llàgrima per fer tard... i se m'escapa un somriure de veure que amb els dies tu també somrius... potser més de nit que de dia perquè ets molt com la lluna...
I em fa somriure sentir-te la veu i sentir-te contenta i t'acompanyo en l'alegria...
:*
M
PD: I ja és divendres! I ens hem de veure, si?
:*****************
ASSUMPTA: millor o pitjor, tot va passant, com els dies, i les nits... Ara el que tinc ganes que passi, és el fred, i diria que avui sembla que en fa menys, si més no a Barcelona. Què tal per Reus?
Una abraçada :-))
M.: arribes al moment just, com sempre. Aquest matí abans d'entrar a la feina, tb somreia, i al migdia quan en sortia, tb. Serà pq sentia la teva veu?
La teva companyia sempre és un motiu per estar contenta, veiem-nos, sí!! :-))
Publica un comentari a l'entrada