skip to main |
skip to sidebar
dies i nits
Hi ha dies, o millor dit, nits, que et despertes no saps a quina hora. De sobte. I no tens molt clar on ets. Vas cap a la porta, però resulta que està en un altre lloc. Desorientació. I quan te’n tornes al llit, sents que, agafar-te al coixí, és com no tocar res. I deixar-te envoltar pel cobrellit, és com si ningú t’abraça. És tot tan fosc, que ho veus tot negre. I la tristesa t’envaeix de tal manera que encara, durant el matí… la portes dins.
Hi ha nits, o millor dit, dies, que et despertes no saps a quina hora. De sobte. Però els puntets de llum que entren a través de la persiana, brillen i et semblen estels. Agafes el mòbil, per veure quina hora és. Les set. Somrius pq, saps que el dia ja es desperta, però encara no t’has de llevar. T’abraces al coixí i et deixes envoltar pels edredons de plomes, que de tan blancs i tan lleugers et semblen núvols. I el matí… es respira millor. 
9 comentaris:
Aquests ultims dies son magnifics.
Ohhhh akests dies són genials jeje no llevar-se i dormir... així tranquil·lament jeje
M'encanta com ho has descrit!!!! :-))
M'agrada molt com has jugat amb les paraules... començant igual les frases però canviant dies i nits per canviar les sensacions!!
I dius Però els puntets de llum que entren a través de la persiana, brillen i et semblen estels i jo acabo de posar un article plè d'estels jajaja i et prometo que ha estat casualitat perquè no havia vist encara el teu article (article, eh? que a "post" no m'acostumo jeje)
Smuaaaaaaaaaaaaaaaac
STRIPER: sí i tant!
CESC: poder estar-se al llit, tranquil.lament, és genial :-)
ASSUMPTA: diria que ens em creuat escrivint comentaris, ara vinc del teu bloc, he vist els teus estels, i ara, afegiria, que quan vegi puntets de llum a través de la persinana, tb pensaré en els teus estels, que segur que em donarà bon rotllo! (i consti, que al comentari que t'he deixat, al final he escrit "post", però he estat a punt de posar article! ;-))
Smuac!!!!
matins i nits a vegades son una sola cosa. Sobretot si la nit és en blanc.
Preciós!
ESTRIP: i sobretot sense pors, si matins i nits són una sola cosa en una nit en blanc, segur que és preciós!
És bonic, el post, ho dius molt bé i m'agrada, però em fas pensar que també podria ser al'inrevés, oi? que depèn més dels moments personals, que no pas del dia o de la nit. Hi ha nits que també t'embolcalles
i et sents tant bé... no?
Hi ha nits i dies estranys... i és que la nit i el dia es fusionen de tal manera que a vegades no saps a on comença un i acaba l'altre.
M'ha agradat molt aquest post, com l'has escrit. M'he sentit identificada amb les teves paraules... tots tenim moments així suposo. El més important és quedar-se amb el final del teu post... "I el matí... es respira millor".
una abraçada!
CARME: tens tota la raó, depen totalment dels moments personals. I la nit, i el dia, sempre estàn allí i sempre van passant, deixant-se veure d'una forma o altra, depenent de nosaltres. Les nits que t'embolcalles i et sents tan bé, són genials! :-))
iruNa: és veritat, de vegades costa trobar el punt d'inflexió i tot és una barreja extranya. Inclús segons com, es barregen moments bons i dolents tots a la vegada i no saps molt com pair-ho, tot plegat. Suposo que és bo deixar passar lo dolent, que sempre acaba passant, i disfrutar dels bons moments que ens fan respirar millor. Una abraçada !!
Publica un comentari a l'entrada