Avui tenia son... Tanta, que quan anava cap a la feina em semblava estar en un d'aquells somnis en els quals intentes anar depressa però no pots.... Les cames em pesaven... i cada passa que feia, era com la que fan els dits quan cauen damunt les tecles d'un piano que fa molts anys que ningú fa servir, i costa enfonsar-hi les mans amb la lleugeresa que voldries. La son estirava el meu cos endarrera i no em deixava avançar.
Però un altre ritme, el de la feina, em donava les forces que necessitava. I mig desperta mig dormida he passat el dia, recordant borrosa una música, una cançó, que comença lenta, tan lenta com jo quan caminava, i de sobte accelera, com feia jo quan treballava. O quan somiava, o recordava...
La Valse d'Amelie
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
15 comentaris:
Puc subscriure paraula per paraula tot el que has dit? Doncs sí, molta son, tot el dia, m'ha costat despertar-me, i quan dic això no vull dir alçar-me del llit (que també), sinó que he passat tot el matí adormit, treballant, però adormit. I també hi ha una música que em persegueix de fa dies, però no és aquesta. Aquesta és preciosa, la veritat. La meva és més banal.
sensuals mans de pianista!
la sensualitat i la lentitud sovint van lligades.
Preciosa peça musical la que has triat :-))
Doncs jo avui, tot el dia que no m'he trobat massa bé... al matí m'he aixecat molt tard, mig marejada, cansada, esgotada... la primavera i jo no som massa amigues.
Després m'ha passat com a tu i m'he anat animant i he fet una mica de feina... a la tarda estava bé però, poc a poc m'he tornat a quedar sense bateria i ara estic absolutament groggi...
Ostres, quin comentari avui... el deixo o l'esborro? Uhmmm el deixo i demà potser torno a passar i en poso un de més alegre.
Ara vaig a descansar que no puc més :-) Tinc comentaris al meu blog per respondre però se'm tanquen els ulls...
Gràcies a tu, aquesta música preciosa serà la darrera que hauré escoltat i, així, tindré somnis dolços :-))
Bona nit ;-))
noia..........
espero que pugues descansar, que tot just comença la setmana. los dilluns moltes vegades se fan costa amunt... però, mira, ara ja estem dimarts :)
quina música més bonica, carinyeta.
me gitaria damunt del piano... i m'ho dixaria fer tot :)
tu no?
bona nit i bona setmana
Hi ha dies tant lents, segons tant llargs... avui que corri el temps :) Amelie genial...
una melodia molt bonica...
bon dimarts!
M'agrada perquè puc escriure mentre escolto la música. Hi ha blogs (entre ells el meu, crec) que quan cliques per respondre la música s'atura...
Que avui ja em trobo més bé jaja i vinc a deixar un comentari més positiu, amb una mica d'energia positiva i una gran abraçada... amb aquesta música tan preciosa de fons :-))
XEXU: avui dimecres, ja vaig a un altre ritme. Aquesta setmana és al revés de les altres, vaig començar cansada i cada dia ho estic menys, serà que ja vaig notant els dies de festa que s'acosten? Quina deu ser la música que et persegueix a tu?
ESTRIP: sí boniques les mans de pianista. I la sensualitat sovint va acompanyada de moviments lents, és veritat, en canvi potser la passió és la que accelera els ritmes.
ASSUMPTA: aquesta cançó és realment bonica! i una bona peça per escoltar abans d'anar a dormir i tenir dolços somnis. A tu t'ha passat com a mi doncs, que la setmana t'ha anat carregant les piles. I pel que dius de les finestres dels comentaris, potser la diferència està en què n'hi ha de dos tipus, les que ocupen tota la pantalla i surten del post, i les petites, que pots anar seguint veient imatges o escoltar música i tb segueixes veient el post. A mi personalment, m'agraden més les petites, pq així puc anar comentant i llegint sense haver de sortir del comentari i em resulta més còmode si vull rellegir algo del post. De totes formes, al teu bloc com deixes la traducció al comentari, tb puc rellegir l'escrit. Una abraçada :-))
IRUNA: a mi normalment los dilluns i los dimarts se'm passen ràpid, i se'm fan més pesats los últims dies de la setmana pq ja estic més cansada. Però demà ja tinc festa!! :-))). També estaria bé ser un piano i dixar-mos acariciar per unes mans, mentre la música surt de dins nostre. Bessitos :-)***
CESC: realment, hi ha segons que es poden fer eterns... però una mica de música, sovint ho fa tot més agradable, oi? Una abraçada!
FANAL BLAU: és molt bonica aquesta música i tant! Bona Setmana Santa! :-))
els matins i jo no sóm bons companys. Necessito ben bé una hora per posar-me en funcionament.
I ara a la primavera es nota més.
Poc a poc el dia va agafant color, força i música!
és fantàstica aquesta peça!!! (i em genera mil i un sentiments. La puc trobar dolça, tendre, trista, alegre i fins i tot despendre un somriure)
RITS: jo sóc nocturna, i els matins em costen molt, tant, que apuro moltíssim el moment de sortir del llit i llavors ja m'he de posar en funcionament al segon, a tota castanya. És bonica aquesta cançó, i mira, a mi no m'havia semblat gens trista, però si la torno a escoltar, si que ho podria notar una mica, tot i que és una trista com tu dius, barrejada amb tendresa, alegria i dolçor. Espero que passis uns dies fantàstics per Budapest! Petonets :-)***
Ai!! És veritat, clar, tens raó!! :-) Al meu blog es pot rellegir l'article en castellà jeje... ah! i a vegades la traducció no és pas literal... Ara, quan la faci també pensaré en tu :-)
uix, jo hi vaig tants dies així...mig desperta mig adormida...passa que, quan arribo a l'escola, em treuen la son de cop!
ASSUMPTA: eps, doncs si que la llegeixo la traducció, i saber que és una altra versió del post, encara la fa més interessant! :-)**
ZEL: ostres, realment, arribar a una escola i entrar en una aula plena de nens/es, que tot i que encara que tinguin son, sempre estan carregats d'energia, ha de treure la son de cop! :-)
Doncs ja sóm diumenge... i espero que la setmana t'hagi passat bé i sobretot, que demà el dia no se't presenti tant pesat i cansat com el dilluns passat!
Des d'aquest ordinador no puc escoltar la cançó però tampoc em fa falta perquè només de llegir el títol automàticament m'han vingut al cap els primers acords i puc seguir perfectament tota la melodia només mirant els dits que toquen el piano perquè... jo també la sé tocar! jeje És increïble, m'encanta la música d'en Yann Tiersen!
una abraçada preciosa i que acabis de passar un bon diumenge!
iruNa: ostres... poder seguir la melodia només mirant els dits que toquen... què genial! A mi m'encantaria saber tocar el piano :-)
Publica un comentari a l'entrada