De vegades, coneixes persones que et semblen afortunades.
Segons com, si t'hi fixes, són persones que no fan dels "problemes", un problema.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Arxiu del blog
-
►
2008
(24)
- ► de desembre (13)
- ► de novembre (8)
- ► de setembre (1)
11 comentaris:
aquesta és una gran virtut
Saber-ne ja és tot un què. Jo em sembla que sóc el contrari, els problemes els faig més i més grans...
ras i curt i una gran veritat!
USD: sí que ho és. Caldria tenir en compte si és innata o es pot anar adquirint al llarg de la vida...
XEXU: jo encara em complico més, pq segons com, del que no caldria que fós un problema, en faig un :-S
ESTRIP: això de ser afortunats és tan relatiu... i segur que la clau que ens porta a certes "fortunes", és dins nostre, només cal saber-la utilitzar :-)
L'altre dia llegia alguna cosa semblant sobre les persones que es senten afortunades i les que es senten desgraciades... algunes de les que es senten afortunades han patit moltes més desgràcies, pèrdues i mals moments que algunes de les que es consideren desgraciades...
Com dius, tot és relatiu :-)
Potser és una qüestió d'optimisme i pessimisme...
Ver es una manera de viure,
I que complicat arriba a ser eh... robar-ne de persones així clar.
Sempre, sempre, la frase: "L'important no és tant allò que ens passa, sinó el que fem amb allò que ens passa" acaba sent certa. Però potser les persones afortunades, en són precisament per això per tenir aquesta capacitat de no fer problemes. Es pot aprendre, com tot, segur q ue si, però com tot també hi ha qui té més facilitat i ja li surt sense esforç.
Una abraçada ben afortunada per a tots
ASSUMPTA: realment l'optimisme i el pessimisme tb hi fan molt, pq posats a tenir problemes, amb una mica d'optimisme acabem pensant que tenen solució, i això ja ajuda molt. Una abraçada :-)***
STRIPER: hi ha tantes maneres de viure la vida, i de veure-la o sentir-la, i sempre li podem donar un enfoc diferent a tot plegat.
CESC: trobar persones així sempre ens pot servir per veure que tot és molt relatiu i que depen molt de nosaltres mateixos. Però és complicat desfer-se dels problemes, o desfer-los... Sempre ho podem intentar.
CARME: i tant, les persones que saben minimitzar els problemes són realment afortunades. Però com dius tu, tot es pot aprendre, encara que costi, hi ha esforços que valen la pena. Petonets!
ostres, sovint em passa que penso que deixo missatges que després per alguna raó no es publiquen. i aquí m'ha passat....
bé, l'important, el que dius als comentaris, els que realment són admirables són aquells que relativilitzen els problemes però els fan front, no els que els amaguen com si res no passés.
RITS: també és important el que tu dius, distingir qui sap fer front als problemes, o qui intenta agafar-se les coses sense fer-ne un problema, d'aquelles persones que sembla que no tenen problemes, pq els amaguen. No és que uns siguin millors que els altres, pq cada ú fa el que pot amb els problemes, però segur que a uns els va millor que als altres :-)
Publica un comentari a l'entrada