És curiós com de vegades, escoltant una cançó, una música, se't pasegen pel cap tot d'imatges. És com si la música et fés veure.
Jo, quan escolto la cançó d'en Pascal Comelade ("Sense el ressó d'un dring), que deixo al final del post, hi veig, entre d'altres, aquestes imatges:
divendres, 9 de gener del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 comentaris:
Però això és fer trampa, ara escolto la cançó i veig les teves imatges, no les meves pròpies!
Sí és dificil treure't les imatge s del cap un cop les has vist, però a mi em semblen tant adequades, que crec que les meves no haguessin estat massa diferents.
mirant la música i escoltant les imatges...
XEXU: el proper cop ho podem fer de la següent manera, poso una cançó, i triem una hora, i just al mateix temps, tothom que vulgui que pengi les imatges que li vénen al cap, a veure amb quantes coincidim (ni que siguin més o menys semblants). Com ho veus?
CARME: doncs que no sigui que la cançó explicava aquestes imatges... :-)))
ESTRIP: una barreja perfecta! :-)
Sóc una mica desastre... vaig veure aquest post ahir per la nit (junt amb el de Bruixoleta) però no el vaig comentar per no posar la música a aquestes hores... i ara torno a passar i torna a ser tard... demà l'escolto :-)
Bé, encara que ja estigui passat, deixaré la meva opinió igual :-)
De totes les imatges que has posat la segona em lliga totalment amb la música.
A Barcelona hi ha una botiga que tenen joguines antigues i hi ha cosetes com la de la segona foto i semblants. A mi m'agrada molt i sempre m'aturo a mirar-les :-)
ASSUMPTA: mai és tard per deixar un comentari. T'asseguro que jo, llegeixo inclús els que arriben els últims... I els teus, sempre són comentaris esperats, interessants i molt bonics (i ara penso en alguns dels últims que has deixat) :-)***
Sí, la segona potser a mi tb és la que em lliga més. Jo en conec una o dos de botigues com les que dius a Barcelona, pels voltants de la catedral, i tb m'aturo a mirar-les pq m'agraden molt. Petonets!!!
Apaaaaa!!! M'ha respost la Bruixoleta!! :-))
Ai... vaig borrar aquells comentaris perquè em vaig quedar amb la sensació d'haver arribat tard i no haver-me explicat bé... Quan vaig veure que tot just sortir el meu comentari ja hi havia un article nou vaig pensar que era com un "senyal" de que millor que ho treiés... no estava massa segura de quin efecte podia fer tot el que havia posat i com es podia interpretar :-)
Jo sé com ho sento, però no sé si ho havia transmés bé :-)
ASSUMPTA: a mi em van semblar uns comentaris preciosos, i era especial i important per a mi saber la teva opinió de tot plegat.
Si ho arribo a saber, no publico l'altre, catxis. Sort que jo, els tinc ben guardadets, i me'ls puc rellegir si vull. Et diria que si vols, encara els puc copiar, però com jo, sóc la primera que em passo la vida esborrant posts i comentaris, doncs respecto la teva decissió totalment.
Ho vas transmetre de forma genial :-)***********
Jo ho tinc en Word... vols que ho torni a posar? :-)
Si tu em dius que creus que s'entenia el que volia dir (tenia por que semblés massa "sensiblon" o "infantil") :-))
Va, ho busco i ho poso :-))
ASSUMPTA: gràcies, m'ha fet molta il.lusió tornar-lo a trobar, és un escrit molt especial, igual que tu :-))))*****
mmm... Jo em sembla que veig un teatre de titelles. Tot i que també és molt de fira, oi? :)
NUR: ara que ho dius... sí! el teatre de titelles jo també el veig :-)))
Publica un comentari a l'entrada