Envoltada d'una boira que no em deixava veure molt més enllà. Sota una intensa pluja que a estones queia en forma de petites boles de gel que em picaven fort per tot el cos. Un parell o tres de llamps, inquietants. Xopa de cap a peus, mirant el terra procurant no relliscar. En algun moment vaig alçar la vista i una mirada tranquil.la em va fer sentir segura.
Un somriure compartit sota la pluja, i per damunt de tot, feliç.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
17 comentaris:
i com es pot trobar aquell instant de felicitat en les condicions menys esperades i més contràries!
a mi m'encanta mullar-me sota la pluja (si no tinc pressa per anar a algun lloc) i al camp, com m'imagino aquest text, és genial!
Fins i tot en el pitjor moment, quan més malament pensem que ho tenim, resulta que la solució està allà a tocar. I no és cap solució espectacular, de vegades amb un somriure n'hi ha prou. I que en canvien de coses amb un somriure!
De vegades nomes cal quie et subjetin amb una mirada.
Saps? A Cadaqués no plovia mentre em feien passar pel tràngol del passeig, prò vaig alçar el cap i vaig trobar una mirada que intentava transmetre'm tranquil·litat mentre m'agafava fort de les mans. I tot i que en aquells moments no em sentia pas feliç, després se'm va omplir el cor de felicitat en recordar-ho! :)
T'ha quedat preciós, bruixoleta!
...és que hi ha mirades que poden asserenar i fer-nos somriure, de somriure feliç...
una abraçada, robadestiu!
dona la sensació que la mirada t'envoltava més que la boira. Molt maco aquest moment!
Ei!! Aquest article l'has escrit per a mi, eh? :-))
Jo sempre tinc por de relliscar quan plou, encara que sigui una pluja petita, camino insegura... Però si algú molt especial em dóna la ma ja vaig tranquil·la :-))
Són moments especials aquests.
jo segur que ja hagués caigut, perquèno hagués mirat el terra, segur que hagués mirat al cel per evitar els llamps!!! jajaja.
Intento no mullar-me, perquè agafo molt fred!!! I sí, sona a un bon moment!!
bonics aquests moments, tan curts i tan intensos...
:)
:*
M
M'agrada molt com expliques aquest moment. És preciós i crec que val la pena explciar-lo i compartir-lo. Tots ens enduem una mica d'aquesta seguretat, seguretat d'una mirada que no hem vist mai. Fas màgia, robadestiu?
Passejant he anat a parar al teu blog! M'ha agradat molt aquest relat, quan la situació segurament no podria ser pitjor, segueixes sent feliç! Genial!
RITS: jo com sóc d'anar amb paraigua no acostumo a mullar-me, però les vegades que m'ha passat ha estat divertit!
XEXU: és veritat, de vegades un somriure ja és la solució :-)
STRIPER: les mirades que ens mantenen drets són molt reconfortants.
NÚR: Gràcies :-) tb hi ha mirades i somriures que esborren mals records oi? :-)***
FANAL BLAU: i aquestes mirades que ens fan sentir bé tb aconsegueixen que tot ho mirem amb uns altres ulls. Una abraçada!
ESTRIP: sí, va ser un moment molt maco, gràcies! la mirada era propera i allunyava la boira :-)
ASSUMPTA: així, ja en som dos?? Doncs per a tu l'article és clar que sí! :-)) Petonets!
KWEILAN: exacte, moments molt especials, és bonic recordar-los :-)
INSTINTS: jo tb sóc de no mullar-me, però malgrat el fred, potser pq baixava ràpid i ben abrigada no en vaig passar. Potser t'hauries parat a mirar el paissatge, era preciós!!
M.: quina il.lu trobar-te per aquí! Va ser un moment intens, tb per la intensitat i la força dels elements, l'aigua, el gel, la muntanya. Molt bonic, i el puc allargar recordant-lo. Una abraçada!!
CARME: la màgia està en una mirada que pot transmetre seguretat! Tb dóna alegria compartir bons moments. Moltes gràcies! :-)***
PATRICIA MONTAÑÉS: suposo que l'important de les situacions, és com les vivim. Me n'alegro que la passejada t'hagi dut fins aquí, benvinguda!
La meva pluja era menys forta, però hem coincidit en sentir un moment de felicitat xopa d'emocions.
Petonets bonica.
:-)))
ANNA: un moment de felicitat xopa d'emocions, ha de ser de les millores maneres de quedar xopes. Petonets! :-)))
ASSUMPTA: :-))***
Uebungsaufgaben MathematikSubaru Alternator
And last week, explaining why he had no need to work as a lobbyist, he boasted that he commanded $60,000 per speech — while stumping in South Carolina, a state where the median household income is $42,600.
There may be basic logic in such a remark, said Rich Galen, a former top aide to Mr. Gingrich in the House, but the comment was tone-deaf. Mr. Gingrich faced “a major obstacle,” Mr. Galen said, from off-the-cuff remarks “that are so emotionally clanging that he’ll have to back and fill and defend what he said.”
Publica un comentari a l'entrada