és curiós com en un bloc, de vegades parles de les coses més profundes que et surten del cor, gairebé com si el cor escrivís sol, i inclús expresses allò que sovint no dius a gairebé ningú, perquè són sentiments que creus molt íntims. I altres vegades, la cosa menys important que t'ha passat aquell dia, allò que tampoc expliques a ningú, perquè és com una "parida" (i ja sé que això de parida és molt relatiu), doncs allò mateix tb tens ganes d'explicar-ho al bloc.
el món dels blocs és un lloc on qualsevol cosa, de la més gran a la més petita es pot convertir en algo interessant i les coses petites es fan grans, i de vegades les grans si són dolentes, es poden fer una mica més petites, i si són bones, encara creixen més, només pel fet de compartir-les.
avui he escrit un post i l'he esborrat, coses que tb tenen els blocs. Però és que de sobte he pensat, "quina parida", i ja sé que no calia esborrar, però mira, va com va. Últimament m'agrada voltar pels blocs, per llegir, de vegades en silenci, de vegades no, i escric menys, però això també va a èpoques. En qualsevol cas, m'agrada tenir un raconet, un petit món, on sé que puc anar escrivint, i esborrant si ho necessito fer, i compartint, al meu ritme, tranquil.lament.
21 comentaris:
noia.............
sí que hi ha moments de tot.
espero que pugues descansar.
bona nit, carinyeta
una abraçada
De vegades ja pasa no acaba d'agradar el que escrius, esborres i tornes a escriure.
Tu l'has esborrat, però nosaltres l'hem llegit. Com que un blog és una cosa de cadascú i ningú no t'ha de dir res del que escriguis, aquí tens la gràcia de tot plegat. La història del dragó potser era una petita anècdota teva, però l'has escrit molt bé i molt en el teu estil. I també llegim blogs per la manera d'explicar les coses que té el seu autor o autora. S'ha d'escriure el que surt, és només així quan un blog és personal, personal. I no s'ha de pensar si és una parida, una intimitat, o una gran reflexió. És teva, i punt.
Mira, ara em sento com una privilegiada que ha llegit la història del dragó...
M'encanta no haver fet tard. La teva història tenia un gust quotidià i a la vegada fantàstic.
de contes de fades passats per rentadora. Tenia sensacions d'inquietud, de no saber com fer, de tendresa pel dragonet. Tenia sensibilitat darrere les paraules. Una abraçada.
...jo m'he quedat sense llegir la història del drac, prò pel que en diuen els altres, segur que era tan fantàstica com el que escrius normalment.
La grandesa dels blocs és aquesta, que és «casa teva» i a casa teva hi pots fer el que vulguis. I és maco veure que, escriguis el que escriguis, sempre hi ha algú que t'escolta i te'n diu alguna cosa interessant. Qualsevol cosa que diguis serà compartida i, com dius, les coses dolentes, compartides, són la meitat de dolentes, i les coses bones, compartides, són el doble de bones!
Un pitonet, bunika!
Doncs jo, com sempre vaig de tard, no l'he llegit :-))
Però recordo que fa temps ja et va donar una època "esborradora" de posts ;-)
En tot cas... el món dels blogs és meravellos!! ;-))
IRUNA: tb trobo moments per descansar, hi ha moments de tot, només cal trobar-los :-) Bessitos!
STRIPER: sí, segurament ens passa a tots, de vegades, encara que no ens agradi massa el que hem escrit, ho deixem igualment, però segons com les ganes d'esborrar poden més. Ja està bé, la qüestió és poder fer allò que volem.
XEXU: així el vas llegir? m'ha fet gràcia això de que identifiquis un estil propi. M'has fet recordar quan em vas preguntar si jo et reconeixia ens els primers escrits, i segur que sí, pq tot i que canvii la manera que tenim de veure les coses, o allò que expliquem, segur que tots tenim un estil que ens caracteritza a l'hora d'escriure. He imaginat si els blogaires que llegeixo habitualment féssin un post explicant la mateixa història, però de forma anònima, si podriem identificar de qui és cada escrit, i segurament n'encertariem molts :-)
CARME: a mi m'ha encantat la teva forma de parlar de l'escrit del dragonet,va ser d'aquelles petites experiències que tenen algo d'extraordinàries pel fet que no passen sovint, però que tampoc són res de l'altre món. I el petit dragonet, despertava certa tendresa, tb pq em semblava un "bebé-dragó", era molt petit, però espavilat, em va donar feina! Una abraçada!
NÚR: no et vas perdre gran cosa, però és el que tu dius, és maco veure que sempre hi ha algú que ens escolta, i de vegades un comentari interessant tb fa que el post ho sigui més. És xulo tenir un lloc que és tan nostre i a la vegada compartit. Petonets :-)***
ASSUMPTA: és que va estar poca estona l'escrit. I és veritat, diria que aquests nadals vaig tenir una època esborradora i em sembla que l'estiu passat tb... deu ser una fase que apareix cada mig any! Però esborrant o no, és un món realment molt especial aquest dels blocs. Una abraçada! :-)
aix, ja me l'he perdut!!! cagun...
Dóna vida estar pel món dels blogs, la veritat és que sí. I és com una gran família. Petonets
ooooh!! jo no he llegit la història del drac!!!! llàstima!
ja tho han dit tots, el blog és teu, i tu el fas teu, amb les teves coses, les teves dèries, parides o no, les teves reflexions, videos... la teva vida, tu.
i el fas per tu.
i a mi m'encanta llegir-te!
INSTINTS: és veritat, el món dels blogs és un món ple de vida, i es creen lligams molt propers entre les persones tot i la distància. És la màgia dels blogs! :-))
RITS: moltes gràcies bonica, a mi m'agrada molt llegir el teu bloc! :-)) La història del drac, era senzillament que vaig trobar un dragonet que es va posar sota la rentadora i vaig viure una petita aventura particular fins atrapar-lo i deixar-lo al carrer, ja veus que tampoc era res de l'altre món. Però és el que dius, són petits moments de la meva vida, encara que aquest vaig pensar que no m'acabava de convèncer :-S. Petonets :-***
Apa!! :-) Al final he sabut l'història del drac jeje... doncs m'agrada!! :-))
Doncs ja m'havia quedat amb les ganes de saber què havia passat amb el dragonet. Gràcies pel resum!
ASSUMPTA, INSTINTS: ja veieu que la història no era res de l'altre món, tot i que quan les escrius, sempre li pots donar un toc diferent, de totes formes no em va acabar d'agradar. A veure si el proper cop m'inspiro més. Petonets :-)***
No t'animaries a escriure un petit conte pel blog de la Bajoqueta? :-)
http://365contes.blogspot.com/
Tema lliure... única condició: màxim 365 paraules :-)
Tu tens un món de fantasia dins teu, estic segura que ho faries molt bé... tot i que, si t'hi veus en cor, o si et fa il·lusió, o t'animes, això ja ho has de dir tu :-))
kar sem iskal, hvala
necessitat de comprovar:)
Ice Dam Removal MNUebersetzung Deutsch Spanisch
But think back to 2000. Many Democrats and journalists alike, feeling grouchy, were dismissive of Al Gore and magnified his shortcomings. We forgot the context, prided ourselves on our disdainful superiority — and won eight years of George W. Bush.
jet hand dryeremini
as we do, and it’s also a perfectly reasonable thing to wonder why retirement benefits in the military outpace those in the private sector or why health care premiums are so low for servicemen while they continue to rise for everyone else
เบต้ากลูแคนมะโฮราคาถูกworldshipyards
European leaders are working overtime on a tentative deal to try to save the euro, which they hope to complete at a crucial summit meeting this week.
Uebungsaufgaben MathematikSubaru Alternator
Mr. Gingrich defended the idea, which critics have labeled Dickensian, as a way to introduce children in housing projects with few examples of working adults to the idea of earning a paycheck.
“This is how people rise in America — they learn to work,” he said at a news conference in Manhattan.
Bodybuilding 101Free Vectors
He appeared to directly address the popular nickname that Navalny coined for United Russia – "the party of crooks and thieves".
"They say that the party of power is a party linked with theft, with corruption," Putin said. "If we remember the Soviet years – who was in power then? Everyone called them thieves and corrupted."
Publica un comentari a l'entrada