dissabte, 14 de febrer del 2009

l'enyor i l'abraçada



Em vaig donar de baixa de la piscina, però hi ha dies que la trobo a faltar. Hi penso. La imagino. La recordo. I sento la necessitat de nedar, d’anar-hi, ni que sigui un moment.

Abans d’entrar dins l’aigua, potser tens fred, però quan et comences a moure, el cos es va escalfant. I si el que senties era massa calor, el contacte amb l'aigua ho refresca tot. És com si l’aigua que t’envolta i la que hi ha dins el teu cos s’equilibréssin fins fondre’s en una temperatura ideal.

L’aigua t’envolta, t’abraça, respecta el teu espai . Nedes per la superfície com si tu també li acariciéssis la pell. I t’hi enfonses com si volguéssis nedar dins el seu cos. T’hi barreges. I flotes. I tot pesa menys…

La respiració suau i constant et va relaxant.
Mica en mica, el batec del cor es va calmant.
.

13 comentaris:

iruNa ha dit...

Oohh!!! ara m'has fet venir ganes de tirar-me a una piscina! jo també fa temps que no hi vaig i recordo les sensacions que tant bé descrius, amb una certa enyorança.
Certament l'aigua té un poder especial... et deixes endur, no penses, et relaxes, et mous en consonància...
un escrit molt bonic!
una abraçada guapa!

rits ha dit...

doncs si, ve de gust tornar-hi ara mateix!!
el millor, et fa deixar de pensar....
Jo encara no m'he donat de baixa però fa temps que no hi vaig i penso en donar-me'n.....potser és hora de rependre-la!

estrip ha dit...

siguem com l'aigua doncs!

Anònim ha dit...

noia...

què bonic m'ha semblat això de nedar dins del seu cos...

Sergi ha dit...

Ja a 5è d'EGB ens van donar l'opció de deixar la piscina (obligatòria fins llavors), i vaig ser l'únic que mentre els meus companys anaven dues horetes a la setmana a aprendre a nedar, es quedava al pati de l'escola fent ves a saber què (ha plogut molt i no ho recordo). Per bé que soni el que escrius, l'element aquàtic i jo no ens hem portat mai bé, i no sé si ens podrem reconciliar algun dia.

Anònim ha dit...

Tens tota la raó del món, l'aigua allibera... saps que hi pots anar de tant en tant...

Assumpta ha dit...

Doncs a mi, com a descripció de sensacions, el que escrius m'agrada molt... ho podria fer servir jo com a metàfora inclús, però no com a realitat...

Un gran ensurt quan era petita em va traumatitzar per tota la vida... i no hi ha manera que ho superi, eh?... L'aigua no va voler ser amiga meva llavors...

I mira que m'agradaria!! Com m'agradaria!!

Carme Rosanas ha dit...

Jo no vaig a piscina habitualment, nomé s a l'estiu, a la piscina o al mar... però contràriament a l'Assumpta i al Xexu, a mi m'agrada l'aigua i m'ha encantat la manera que tens de descriure les sensacions que produeix.

Mmmm... araq mateix m'hi tiraria!

zel ha dit...

Mira,torna-hi...si et va bé... Si et relaxa..què més vols? A mi em fa mandra....uffff

Núr ha dit...

a mi m'agrada la sensació de silenci que tens quan fiques el cap sota l'aigua... :) no, no hi ha manera que trobi el moment d'anar a la piscina i nedar és una de les activitats físiques que més m'agraden... aix...

robadestiu ha dit...

iruNa: ja ha passat gairebé una setmana des del dia que ho vaig escriure, i de sobte, ara mateix, torno a recordar les sensacions que vaig escriure, altre cop amb enyorança... És genial deixar-se endur per aquest poder especial que té l'aigua... Una abraçada :-)***

RITS: és veritat, dins l'aigua deixem de pensar, o sembla que els pensaments pesin menys, o vagin passant d'una forma més fluida, més relaxant... Em sembla que no trigaré gaire temps en tornar a rependre-la, i quan faci més bon temps em tornaré a apuntar a la piscina, pq cada dia tinc més ganes de ser-hi! :-))

ESTRIP: som aigua! :-)))

IRUNA: és que nedant dins el seu cos és quan pots sentir l'abraçada... Bessitos :-)***

XEXU: així tu i l'aigua no us heu portat mai bé? sospito que és pq a tu no et fa molta gràcia, així que si un dia et vols reconciliar, hauràs de ser tu qui dóna el primer pas, segur que ella t'acull amb una abraçada refrescant! :-)

CESC: sí... és això, allibera... i m'agrada saber que hi puc anar de tant en tant :-)

ASSUMPTA: et dic el mateix que a en Xexu: segur que l'aigua vol ser la teva amiga, és més, segur que estaria encantada si fós així! De vegades penso que tampoc no cal fer totes les coses que ens fan por, pq sempre hi ha moltes altres opcions a la vida per disfrutar i passar-ho bé... Però si creus que t'agradaria... A mi em fa una por terrible conduir, em sembla que tb estic traumatitzada, però alguns dies encara penso que potser un dia.... qui sap... Si tu un dia perds la por a l'aigua m'ho expliques i segur que em donarà ànims per atrevir-me jo amb els cotxes! Una abraçada :-)****

CARME: gràcies!! és que hi ha sensacions que gairebé s'escriuen soles... flueixen com l'aigua... Jo tinc unes ganes boges de que arribi l'estiu, per banyar-me al mar! :-)))

ZEL: sí que fa mandra anar-hi, a mi me'n fa més quan fa fred, però a la que comenci a fer bon temps, m'apunto segur! L'aigua em crida! :-))

NUR: jo vaig donar-me de baixa de la piscina i em vaig apuntar a ioga, la veritat és que tb m'agrada molt, tb hi trobo silenci, i em relaxa... però aquell silenci de quan ets dins l'aigua.... mmmmm.... A veure si trobem el moment! Petonets :-)***

Anònim ha dit...

noia...

com s'allarguen, l'enyor i l'abraçada

te trobo a faltar

robadestiu ha dit...

noia.... i jo a tu, tinc ganes de veure't en persona... ara m'ha fet il.lusió trobar-te per aquí :-)