L'altre dia voltant envoltada de llibres per l'FNAC, pensava que fa gairebé un any que no en llegeixo cap. Ara he anat a mirar, al bloc, què llegia just fa un any, i era en Krishnamurti, parlant sobre "l'AMOR i la soledat". I ho escric així, pq el títol del llibre també hi posa "AMOR" en unes lletres molt més grosses que les que fa servir per escriure "soledat". Curiosa combinació de conceptes. Ara no sé si surten barrejats en el mateix llibre perquè són antagònics. Perquè sinònims diria que no, o si?. O perquè és difícil entendre'n un sense tenir en compte l'altre. O perquè un porta a l'altre, o ...
La qüestió és que voltava per allí, buscant un CD, no pas un llibre. Tot i que de vegades pots notar que els llibres et criden en silenci i plens de paraules alhora.
Una estona després, voltava pel Sephora, i caminant entre centenars de colors de maquillatges i perfums, envoltada per tot tipus d'olors, vaig sentir una música que va despertar-me els sentits i em va fer volar la imaginació, i ara que l'he trobat, em transporta a aquell moment de colors perfumats. I així potser, d'una música a unes olors, i entre colors i records, em moc pel temps fins arribar al moment i al llibre que llegia fa just un any.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
Ostres quant de temps m'agradat força el video.
Et sorprendries de saber com amor i soledat poden arribar a anar junts. O potser no et sorprendries.
M'alegro que et posessis a mirar llibres, a veure si així t'entra e cuquet. Ja saps que sempre et renyo per no llegir, espero que no m'ho tinguis en compte.
Estranya versió de la cançó, l'he escoltada, però no he estat massa atent al vídeo, que m'ha semblat força friki. Prefereixo l'original. Dir això em fa sentir vell.
STRIPER: porta vbells records eh aquesta música? Jo no sabria dir quins, però la relaciono amb fa mooolt temps!
XEXU: de fet jo no anava a pels llibres, però em va semblar que ells sí que em miraven i vaig anar a saludar, però només així lluny, guardant les distàncies ;-). I no, no t'ho tinc en compte :-). La versió és la que jo vaig escoltar al Sephora i em va agradar molt, em va costar trobar-la però per fi! i la veritat és que el vídeo sí que es friki, jo hauria preferit imatges de perfums de tots colors, però això ja seria demanar molt. No et sentis vell, que m'hi faras sentir a mi! :-))
A mi sí, sempre hi ha algun llibre que em crida si hi passo prou a la vora. Em crida sovint d'una manera poc racional i més avia t intuitiva.
La barreja entre llibres i maquillatges .. no l'he fe t mai :)
CARME: és veritat els llibres ens criden de forma intuitiva, de vegades sembla que en comptes d'emportar-nos nosaltres el llibre, és el llibre qui se'ns emporta a nosaltres, oi?
I pel que fa a les barreges, prova un dia de barrejar colors, olors i música. Jo si escolto la música amb els ulls tancats, encara puc sentir alguna olor, i la cançó tb se m'emporta, em fa volàtil, i ara no sé si era per l'efecte dels perfums o de la música. Segurament la barreja! Una abraçada :-))
al final tot queda en una ordenació perfectament caòtica dels sentits, o caòticament perfecte. Potser és aquí la diferència entre AMOR i soledat, on el caos i la perfecció no s'hi distingeixen.
ostres, ESTRIP ara m'has deixat en un perfecte caos o en un caos perfecte :-)
noia...
que no puc vore el vídeo, me catxis :S i si no escrius de què és, no ho sé. fa dies que tinc problemes amb lo youtube...
quan pugues, ja m'ho diràs.
l'altre dia, rellegint un diari, vaig trobar una frase que havia dit algú comentant la pel·lícula "no amarás"... "trata sobre el amor, o sobre la soledad, que viene a ser lo mismo". m'ha fet gràcia trobar ara este post teu amb les paraules del krishnamurti.
sembla contradictori... però alguna relació hi deu haver...
espero que xalésseu molt.
una abraçada... ben "amugosa"
És que amor i soledat s'acostumen a ajuntar... i això de llegir xiqueta... ja en som dos costa eh... però nem fent, com ho portes ara? l'Fnac és un bon lloc per perde's eh!
Robeta!!! No havia vist aquest post!!
Aquesta setmana crec que he escrit aquesta frase potser mitja dotzena de vegades jajaja la culpa és del Joc dels llibres d'en Tibau, que hi estic totalment enganxada!! :-)
I, parlant del joc dels llibres... justament el que jo he posat per endevinar va ser un cas d'aquests en que, com diu la Carme, el llibre em va cridar a mi. Va ser a l'Abacus... em va cridar i vaig saber que volia venir amb mi... i no em vaig equivocar :-)
M'encanta aquesta frase teva "els llibres et criden en silenci i plens de paraules alhora."
Jo crec que Amor i Soledat no són mai sinònims, en absolut... sí que és difícil entendre un sense tenir en compte l'altre però justament perquè em sembla que si tens amor no et sents sol, no? :-)
No et desanimis si abans gaudies molt llegint i has perdut el costum... a mi també em va passar i crec que l'estic recuperant i, quan passa això, fa molta il·lusió :-)
Una abraçada molt, molt forta!!
IRUNA: així algú va dir que l'amor i la soledat són el mateix? jo ara mateix hauria de pensar i pensar molt per acabar traient alguna conclusió al respecte, i potser ni així la trobaria, però sense pensar massa, a mi no m'ho semblen el mateix, inclús em semblen conceptes independents, però potser sí que segon com van relacionats. En fi... si al final has pogut escoltar la cançó, és guapeta tat? Bessitos :-)***
CESC: sí, a mi m'agrada molt perdre'm per l'FNAC. I lo de llegir... no hi ha manera... sort dels blocs que així no perdo la pràctica. I l'amor i la soledat s'ajunten, però potser més aviat sentim la soledat quan l'amor ens falta, o no? Ja no sé què pensar. Una abraçada :-)
ASSUMPTA: mira, potser si jo tb m'enganxés al joc d'en Tibau, em tornarien les ganes de llegir.Així tu tb ho pots notar oi quan un llibre et crida? és curiós eh! I jo tb opino més aviat com tu, crec que mentre hi ha amor no et sents sol, però és clar, potser cal que sigui compartit. Em sembla que hauria de rellegir el llibre d'en Krishnamurti i potser ho veuria més clar. Realment, fa il.lusió estar en una d'aquelles èpoques en que t'endinses en les lecutres i t'apassionen... a viam si tornen aviat les ganes. Una abraçada :-)*****
Siiiii, si que em va cridar!! :-))
Ja veuras com et tornaran les ganes de llegir, Robeta. Jo estava trista per haver-les perdut... perquè jo era molt lectora, moltíssim de joveneta. M'havien de cridar a dinar, a sopar i jo moltes vegades estava llegint... i després penses "ostres, tan que m'agradava... per què ara no?" però jo crec que pot ser per molts factors com l'estat d'ànim, per exemple...
Ara ho estic recuperant una miqueta (però els blogs no em deixen massa temps... aaaaaaagggh!) :-))
Publica un comentari a l'entrada