De vegades, tens la sensació d’estar en un lloc, on tot pesa menys. És com estar dins d’una abraçada. No et cal pensar en res. Tot és bonic. Els colors són suaus. La música és dolceta i t’acaricia. El silenci et relaxa. Respires. Et deixes anar. Pots flotar.
Però és un lloc que saps que no és real. Si vols seguir allí, no et pots moure gens. L’únic moviment que pots fer dins aquella abraçada, és una carícia. O abraçar-te una miqueta més fort. I seguir allí. Perquè si fas un pas. Si et mous una mica, en qualsevol direcció. Travesses els núvols. I caus.
... De totes formes. No passa res.
Caminar per la vida és molt millor. Si un dia caus, et tornes a aixecar. I et pots moure amb llibertat.
... I si t’hi fixes, i vas amb els ulls oberts... tocant de peus a terra també pots veure estels. I, fins i tot, els núvols. I el cel (encara que sigui un cel gris, també és un cel bonic si el veus així).
Però és un lloc que saps que no és real. Si vols seguir allí, no et pots moure gens. L’únic moviment que pots fer dins aquella abraçada, és una carícia. O abraçar-te una miqueta més fort. I seguir allí. Perquè si fas un pas. Si et mous una mica, en qualsevol direcció. Travesses els núvols. I caus.
... De totes formes. No passa res.
Caminar per la vida és molt millor. Si un dia caus, et tornes a aixecar. I et pots moure amb llibertat.
... I si t’hi fixes, i vas amb els ulls oberts... tocant de peus a terra també pots veure estels. I, fins i tot, els núvols. I el cel (encara que sigui un cel gris, també és un cel bonic si el veus així).
