dimecres, 25 de març del 2009

Un petó al cor de París



Hi ha un petó dins un petit i acollidor museu, envoltat d'un bonic i plàcid jardí, enmig de l'enorme i encantadora París.

I potser és l'encant d'aquell petó, tan bonic i plàcid, que sembla no notar la immensitat de tot allò que l'envolta, potser és la seva passió la que s'escampa pels jardins, el riu, els carrers i tots els racons d'una bonica ciutat, i l'omple de romanticisme.



"El petó", Auguste Rodin

dimecres, 18 de març del 2009

L'altre dia voltant envoltada de llibres per l'FNAC, pensava que fa gairebé un any que no en llegeixo cap. Ara he anat a mirar, al bloc, què llegia just fa un any, i era en Krishnamurti, parlant sobre "l'AMOR i la soledat". I ho escric així, pq el títol del llibre també hi posa "AMOR" en unes lletres molt més grosses que les que fa servir per escriure "soledat". Curiosa combinació de conceptes. Ara no sé si surten barrejats en el mateix llibre perquè són antagònics. Perquè sinònims diria que no, o si?. O perquè és difícil entendre'n un sense tenir en compte l'altre. O perquè un porta a l'altre, o ...

La qüestió és que voltava per allí, buscant un CD, no pas un llibre. Tot i que de vegades pots notar que els llibres et criden en silenci i plens de paraules alhora.

Una estona després, voltava pel Sephora, i caminant entre centenars de colors de maquillatges i perfums, envoltada per tot tipus d'olors, vaig sentir una música que va despertar-me els sentits i em va fer volar la imaginació, i ara que l'he trobat, em transporta a aquell moment de colors perfumats. I així potser, d'una música a unes olors, i entre colors i records, em moc pel temps fins arribar al moment i al llibre que llegia fa just un any.