divendres, 31 d’octubre del 2008

a través del vidre

Avui, a les18h, des de la feina, he mirat una estona el carrer, a través del vidre. Què fosc era. Just una hora abans, havia plogut molt i tot estava moll. Però ja no plovia. Feia molt de vent. El carrer no tenia pràcticament cap llum, i es podia veure la llum ataronjada que desprenia el bar del davant. Unes quantes persones prenien algo tranquil.lament. I de sobte, un dels parassols que tenen a les taules de fora (no sé per què el tenen encara), que era enorme, ha sortit volant. Els de dintre no ho veien.

He tingut uns segons d'aquells d'avís ofegat, que et porta a aixecar-te corrents per advertir algú que no et pot ni sentir ni veure. Una mica inquietant. Però de seguida ha tornat a aparèixer dins el meu camp de visió el parassol enorme, arrossegat per algú que l'havia agafat i feia senyals als de dintre.

De seguida ha sortit el cambrer i tot solucionat. I jo, des de la feina, seguia mirant el bar. És un lloc curiós un bar vist des de fora. Han canviat d'amos fa poc. Ara hi ha un matrimoni jove. Tenen un noiet molt jove que els ajuda. L'altre dia, no hi tenien ningú, i el noiet, amb una paella, feia com si jugués a tennis. I s'hi va estar una bona estona. Curiós.

Encara no hi he anat mai, pq jo no esmorzo a la feina, ni paro per fer cafè ni res. I en tot cas, si puc, baixo i em compro algo de berenar per les tardes al forn del costat. A veure si algun dia baixo al bar i els sento la veu als protagonistes d'aquestes imatges que contemplo algun dia, en algun moment que miro a través del vidre.

dijous, 30 d’octubre del 2008

música, silenci

en un blog silenciós, escolto música en silenci.

la lletra de les cançons m'és igual. M'agraden. Parlen només els sentiments i les emocions. La música.